United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


La dona va obrir els ulls esfereïda i volgué parlar i de seguida aquella pesantor de cap i aquell atuïdor soroll d'oïdes va ensopir-la. -Margarida! ¡Si no em respons me la pagaràs! -Quel, no em renyis! ¡Tindré un fill sense llengua! -Què dius? va fer En Quel alçant-se d'un bot com una fera esfereïda. -Jo ho ... Si vols que em mati?... ¡Així no naixerà!

Cleandre i els seus aleshores dinen. Xenofont convoca l'exèrcit i li aconsella d'enviar a demanar a Cleandre la gràcia dels presoners. S'acorda d'enviar els generals, els capitans, Draconti d'Esparta, i tots aquells que semblen més en estat de decidir Cleandre a posar en llibertat els dos homes. Xenofont hi va igualment i diu: -Tens, oh Cleandre, aqueixos homes; l'exèrcit t'ha donat llibertat per fer el que vulguis d'ells i de tots els altres. Ara et prega i et suplica de donar-li aquests dos homes i de no fer-los morir. Moltes fatigues han sofert per l'exèrcit. Si aquest obté de tu aquesta gràcia, et promet en canvi que, si vols ésser el seu comandant i els déus hi són propicis, et mostrar

Si coneix que som criatures, ai, ai, ai!..., -Que vols dir que ens treur

-Vols que t'ho digui clar? Doncs no ho ... cada vegada l'entenc menys aquest embull... -Ai, Déu ens dongui un passament petit, però amb pau i harmonia- salt

Que te les creus tu, Xaneta, aqueixes corrandes? -Jo! -va respondre en Xaneta, vacil·lant. Ningú no hi ha estat per allí amunt. Diuen i dic, però qui vols que el remenu es mobiliari d'un pis tan alt, sinó Déu i ets àngels? Ara... del cert, del cert... crec que ningú no en sap res. -Se'n sap més que no et penses, Xaneta -va saltar en Lluís; i, girant-se cap a mi, em preguntà: -Que et sembla a tu?

-Vols anar al Royal? al Colon? -Fuig... fuig!... anem fora de la ciutat. Tinc ganes de distreure'm, de parlar amb tu. Avui necessito un cor al meu costat per a vessar-hi la fel del meu i que m'hi posin un xic de mel! ¿Avui, tu estàs content? sinó, no vinc! -, avui tinc un bon dia! -Déu t'envia! Tu em faràs passar la múrria. Que et fa res que jo porti el volant? -Fuig, home!...

-Déu vos salve Maria... A que avui no t'esperavem pas!... plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós... Mariana, ves, mata un pollastre mentres passem el rosari... Déu vos salve Maria; plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós i beneita sou vós entre totes les dones... Com el vols el pollastre, noi? -Diguem el rosari, mare. -Oidà!... Santa Maria... Ai! Déu vos salve Maria, plena sou de gràcia.

-Vint-i-cinc, o potser més. ¿Vols dir, que sols havem caminat trenta cinc milles? -Ni una més. -Ximpleria! No hi crec, en el mapa vostre. No fóra possible. Havem estat caminant de ferm des de bon principi. -No és pas així. De primer, no varem sortir fins a les vuit. -A tres quarts de vuit. -Est

-Si no és més que això, no cal que t'escarrassis, perquè és lo que ha succeït sempre. Mes ja entenc el símil: vols la força bruta per a la bèstia, o sigui per a la naturalesa, i el treball intel·lectual per a l'home.

Es forma un grupet de gent, i un policia acut precipitadament a l'escena. -Val... diu el gos de la llet -val vint vegades el que tu vals abans no acabi jo amb tu. -Vols dir? exclama l'altre. -, , nét de gos d'aigua francès, menja cols!... -Mare de Déu! ¡Ja deia jo que ho llençaria tot! diu el lleter. -Ja t'ho deia jo!