United States or Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Van a pendre queviures sigui a Paflagònia, sigui a les places dels cotiorites: vist que no volien subministrar mercat, ni acollir els malalts dintre llurs murs.
Aleshores els tocava el torn a les joguines, de jugar: elles s'entretenien fent-se visites, donant batalles i concertant balls. Els soldats de plom començaren de moure fressa de llur capsa estant, perquè volien aplegar-se als jocs; pero no podien tirar enll
Ni que els arcs haguessin estat dimonis ens haurien donat tanta feina. Impossible fer-los entrar en els galzes si no era a cops de peu i d'estaca. A la fi van ésser col·locats, però ens donàrem compte que els arcs no corresponien als galzes i que calia treure'ls. Naturalment, aleshores els arcs no volien sortir, i una seriosa lluita s'emprengué entre ells i dos de nosaltres.
Però cadascuna prometia a les altres de fer la completa història de tot el que hagués vist i li hagués semblat més meravellós el primer dia. Llur àvia mai no els en podia parlar abastament: tantes i tantes eren les coses de les quals volien tenir noves.
Ara diguin-me vostès: ¿com és que els que no tingueren por ni malaltia, ni trastorn a casa seva, varen haver de canviar de pensaments? Vòstès diran: home, perquè si uns, per exemple, volien anar a festa major i la tal festa major no va celebrar-se, per força tingueren de pensar en altra cosa. I jo replico: Angela!
Llavors Timesiteu conta que els pobles de l'altra banda del país estan en guerra amb aquests. S'acorda d'invitar-los, si volien fer una aliança. Timesiteu hi és enviat, i en torna amb els cabdills.
Per tot el poble ja s'ha esbombat la nova. -L'hereu Montbrió és aquí! -Ha arribat don Ramon! -Qui l'ha vist? -La Ballaruga l'ha vist entrar a la Rectoria. -I la Mariagna també. -Sí, sí. En Pere i en Baldiri, que el volien deturar, no s'hi han vist amb cor, perquè amb un cop d'ui els ha atuït.
Deixeu estar les cordes del governall! ¡Tots dos alhora! Ara! No! D'aquesta banda no! Agafaven una llanxa i venien a ajudar-nos. Al cap d'un quart d'hora d'esforços, reeixien a fer-nos apartar de llur camí, i avançàvem. Nosaltres els donàvem les gràcies, de tot cor, i els demanàvem que ens remolquessin. Però mai no ho volien fer.
La seva dèria consistia a dominar tots els alumnes, fent-los fer les evolucions que ella comandava a crits. Algun cop el seu imperi era reconegut, i les coses marxaven passablement; però llavors que els infants no la volien creure, s'enfurismava de tal manera que encontinent començava a insultar-los i a llançar-los terra dels testos, provocant un rebombori indescriptible.
Paraula Del Dia
Altres Mirant