United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ja voldria ser a l'any vinent per a fer-me'n un bon tip. Els que venen melons, al despedir-se, mai es descuiden d'anomenar amb gran confiança l'any vinent.

Havien tocat dos quarts de set en passar la resclosa de Benson: començava a fosquejar. La meva cosineta digué: -Voldria ésser a casa a l'hora de sopar.

Perquè ells seran... perquè ells seran a... a... Seran plorats... a... a... Benaventurats els que seran... els que a... els que seran plorats, seran a... a... seran què? Perquè no m'ho dieu, Mary? Perquè us plau ésser tan roïna? -O Tom, pobre cap de fusta! No és pas que jo us sigui un corcó. No ho voldria pas, de ser-vos-en. Heu de tornar-hi, i apendre-ho.

Ben segur que si aquella criatura, amb un xic més de malícia, hagués sabut atinar en tirar-li cada dia un entretoc respecte al nedar, i a la fama de nedador que ell gosava, s'hauria casat amb ell i hauria estat ben peixada; perquè ell, fóra d'aquesta mania, és un tros de pa i una dona que li donés per la banda en faria el que voldria.

Perquè jo vacil·laria de pujar als bastiments que Cirus ens donés, de por que no ens volgués enfonsar amb les seves trirrems. I temeria de seguir el guia que ens donés, de por que no ens dugués en algun indret d'on no hi hauria manera de sortir. Jo voldria, si me n'anava contra la voluntat de Cirus, anar-me'n d'amagat d'ell: cosa que no és possible. Jo dic doncs que tot això són xerrameques.

-Alerta! -va avisar en Volivarda. Això ès un peix maleït. Porta clavades dues aguhes de bruixa, que ni amb sa mort perden es mal verí. Hem de tallar-les amb es gavinet i llençar-les. Déu hi gord de posar-hi es peu a sobre! -Per lleig i maleït que sigu aquest peix, va saltar en Canari picant de mans -jo mai voldria a sa sopa atra maledicció que sa seua. Ni es rap li fa sa pols.

Jo voldría que, per caritat, aixís com jo vos duya sens pagar creyentvos pobre, ara que jo he sofert eix malastruch viatge vos me donesseu quelcom, donchs ja ho veyeu, ab barca y sens diners arribo á terra. Be, va respóndreli Oriol voleu lo preu del passatge. Si me 'l podiau donar, prou vos ne fora agrahit. Porteu un rave diguè 'l beato. L' hi portaren.

-La vint-i-tres que refuses de la meva pròpia , Kobus? -És veritat, David, i amb sentiment, amb gran sentiment; voldria casar-me per dar-te gust, però, saps... Aleshores el vell rabí s'arborava.

Veieu, ja tenia els sacs a punt, i, anticipadament me n'alegrava; però no ha vingut ningú; el rei pot esperar dies i dies, si creu que els sants del calendari li han d'omplir les caixes! »Voldria que em diguéssiu què ha fet per vosaltres aquest gran sant, i quins serveis us ha prestat perquè li doneu tot el vostre diner.

-Infeliç! ¿Creies que jo no ho veia que ella no em volia ni em voldria mai i que tu no tenies coratge per contradir-la? Però ara és altra cosa. Tu mateix ho vas dir: el teu pap