United States or Nauru ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Sí, senyora. Hi va haver un desori... va durar fins a les deu. -I ell sembla un bon subjecte. -Sí, bé ho sembla. ¡Però es veuen uns desenganys en aquest món! Ell sap tots els seus enredos. -Ara vegi! ¿No veu que li fa mal l'os i vol viure amb l'esquena dreta?... ¡Ja les hi va cantar ben clares ella, ja! No n'hi va quedar ni una al pap.
Se lamenten de la corrupció de les grans ciutats; però no tingueu por que se'n vagin a viure a fora, si no és per escapar d'una bullanga o del còlera, i mai veuen arribada l'hora de tornar-se'n.
-No, és una injecció... procuri dormir, calmi's, que li convé el repós... -Sí després que hagi passat la processó!... Aquests sí que no'ls conec... si gairebé no's veuen... semblen fets de boira... mig esborrats!... pobrets!
-I que, ademés, desenterraria i ventaria llurs cendres- afegí la noia completant la idea, -perquè aquelles ossamentes humanes que allí es veuen escampades, són, de segur, dels antics constructors i moradors d'aquesta casa. -Precisament en això estava pensant ara mateix.
La Isabel fa un xiscle, pensant que el professor és un desvergonyit, i el pobre Melrosada cau a terra com un sac: tot això ràpidament, en un obrir i tancar d'ulls. La Isabel demana auxili, i tots els que restaven a la saleta surten al corredor, i, esglaiats, veuen el professor estès i la vídua desesperada.
Sentit això, els qui eren amb Xenofont, dinen, pleguen bagatge i es posen en marxa, amb la intenció d'ajuntar-se com més aviat amb els altres al port de Calpe; i fent via, veuen les petjades dels arcadians i dels aqueus al llarg del camí que va a Calpe. En ser-hi pervinguts, s'alegren de reveure's i s'abracen com a germans.
Aquesta manca de rescloses els aficionats al rem la veuen com una bona condició, però les persones que cerquen atractius i distraccions se n'enyoren. De mi puc dir que em plauen, les rescloses: trenquen la monotonia del vogar.
L'oncle em va dir que la lluna era un món. -Sí -vaig respondre. -Es un món com la terra, una mica més petit. -Amb muntanyes i tot? -Ja ho crec. Amb grans muntanyes, més altes que el Montseny. -I com se sap això? -Mirant-ho amb unes ulleres de llarga vista... unes ullerasses de gegant, que tenen cada vidre com una mola de molí. -I a les muntanyes de la lluna no s'hi veuen arbres i cases i gent?
Tot lo que s'espatlla a casa ho adoba ell; els llistons de les cadires, els panys espatllats... Sap de tot. Ell és aquell senyor que veuen, cada dia d'encant, recorrent parades de coses velles i comprant objectes que no es pot saber de què curen, ni per què serveixen. El senyor Rafel és dels que entenen en melons i ell mateix se'l va a comprar.
S'anava fent lentament de dia, i, com els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants, En Guim i En Joanín anaven albirant l'alterosa muntanya que tenien al seu davant, opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets. Feia goig de veure aquella muntanya on creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada. Entre els avets alterosos i gentils, vestits de verdor fosca, de tant en tant se'n veien uns sense fulla, secs, sems, morts pel torb paorós i els llamps dels temperis, i d'altres que, arrencats amb tota l'arrel, havien rodolat fins al riu, que all
Paraula Del Dia
Altres Mirant