United States or Bahamas ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Veu? Jo vaig tenir... Ara digui: ¿no fa consciència? A la noia n'hi hem fet tres, un de bo i dos així, per tot dur. Ell sempre: «-Dona, no gasti! Dona, no gasti; quan serem casats ja n'hi faré jo, de vestits!» Jo: «-Tòful, deixa'm fer.» Es diu Tòful. Però, ara que hi caic, si vostè l'ha de conèixer! ¿No es recorda d'un pesador de mar que per anys estava a davant del forn dels Coloms?
La tempesta ha estat forta; els trons han rodolat per la nuvolada, els llamps han caigut a la boscúria i les pedres que rebotien damunt les roques s'amagaven entre les herbes i es fonien lentament. L'aire té una frescor reviscoladora. Se sent flaire de terra mullada i entre els núvols que es mouen com si volguessin anar-se'n, es veu un bocí de cel blau, net i pur i radiant d'alegria.
-Cap aquí me'n vaig? va dir. I la seva veu son
-Teresa... soc jo, obre... Teresa! feu la veu d'en Magí en la solitud de la nit. -En Magí! Déu del cel! en Magí- va exclamar aterrada, recalcant-se a les parets. -Teresa! i tornava a ressonar el picador de la porta en la buidor del molí. -Obre!
Mentrestant en Bonosi havia deixat un moment els rems amb què mantenia el gussi a l'aguant, i la petita embarcació, abandonada al corrent, començava a pendre marxa. -Aguanta, Bonosi, aguanta! va cridar-li en Temme. -No convé que es gussi s'escorru cap as planell baix de sa roca. Ara mateix hai pescat un mal animalàs, i tinc por que, si sa missenyora el veu, se n'espantarà.
-Doncs miri, avui ha passat dues vegades el cotxe dels morts. -Carambas! Ahir vespre per la Rambla no es trobava una ànima. -No veu que tothom és fora? Nosaltres hi anàvem sempre amb les cosines i les noies del primer pis; Pero ara... -Que també són fora? -No; però no surten, fan com nosaltres. Escolti, per no haver-hi de trobar ningú...
-A on va, això! diu una veu de dona, i a continuació la pregunta, sense resposta, de... -Què tens, Tresona?
-Ja ho crec, que sí! I ho hem de fer aquesta nit, tanmateix; perquè, si algú veu aquests forats, coneixer
La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava despullada... a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac i va tornar a la finestra, quasi de esma, sense pensar...
No sé pas de qui sigui. -D'on la va treure, vostè? fou la següent pregunta. I a la seva veu hi havia una sospita que quasi insultava. -La vaig treure- responguí amb tota la calma i dignitat que vaig poder -del tren. El fet és que he comès una errada... No va donar-me temps d'acabar. Va dir-me secament que ell pensava el mateix, i féu sonar un xiulet.
Paraula Del Dia
Altres Mirant