United States or Armenia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si algú altre hi veu cosa millor, que es faci altrament; Si no, Quirísof comandi el front, ja que ell també és Lacedemoni; que dos dels generals més vells curin dels flancs; i els més joves, jo i Timasió, anirem de moment a la reraguarda. Més endavant, quan haurem assajat aquesta formació, escatirem el que sembli cada vegada més eficaç. Si algú hi veu altra cosa millor, que la digui.
Després, alçant la veu, respongué: -Són desgràcies que poden passar a tothom; ho sento; però quan em presento a la caixa general, no em demanen si la gent és feliça o desgraciada, em demanen quants diners porto; i quan no n'hi ha prou, he d'afegir-ne de la meva butxaca. La teva àvia deu vuit florins; vaig pagar per ella l'any darrer. La cosa no pot durar sempre.
«Conec un Putxinel·li», digué la Lluna, «El públic esclata en cridòries tot seguit que el veu. Cada un de sos moviments és tan còmic, que tota la sala braola quan ell es mostra. És sa personalitat això que els fa riure, i no pas el seu art. Fins i tot quan era petit, i jugava amb els altres minyons, ja era un Putxinel·li. La natura el féu únic: li don
Tenia la veu trencada, se li sentia d'un tros lluny el petament de dents. Ella repetí, amb més altivesa encar, el gest implacable. -Surti d'aquí de seguida i no posi més els peus en aquesta casa!
I com que semblants protestes eren fetes amb veu prou alta per a que se n'enteressin bastants concurrents, alguns íntims del novel·lista, amics i companys del món literari, vàrem seguir-lo cap al foyer ben estranyats d'aquella exaltació en un home tan de món, tan distingit, tan correcte. -Però... què et passa? ¿què tens? varen replicar-li alguns. -Què és el que dius?
Aquesta era la veu de l'estranger; l'estranger de la casa on sortia por. Una mortal esgarrifança traspass
Era tan alta com ell i amb la pell de cara i braços blanca i rosada com si mai l'hagués vista el sol. Tenia els ulls verds i la mirada dolça, i els cabells rossos, partits en clenxa, li feien un gran monyo sobre el clatell. La veu era clara i alegre com una veu de criatura; sos posats, de minyona honesta; i anava neta i endreçada com una noia de vila...
D'una suor a una altra, d'una angúnia a una altra, vaig acabar per adormir-me amb un son desficiós i cansat. L'ensopiment mateix m'era una dolor; i vaig voler cridar, demanant socors, i no podia formar la veu i exhalar-la. A l'últim, després d'un esforc violent, me vaig figurar que sí que cridava, amb un crit llarg, llarg, esfereidor... Però, ningú no venia.
No regonec ni la vostra veu ni el vostre rostre, y us juro que avorreixo més la ingratitut que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble sang. ANTONI Oh, Déu! PRIMER AGUTZIL Vaja, anem, depressa. ANTONI Deixeume dir una paraula no més.
Després, amb els braços estesos i amb veu colpidora: -Senyor Furbach, no em reconeixeu? El vell llibrer, no menys commogut, esguard
Paraula Del Dia
Altres Mirant