United States or Mali ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quan jo vaig acabar de dir això, s'encengueren els llums del cinema i vaig veure que la cara de la Lluïseta s'havia tornat bastant més vermella del que ella hauria volgut... i em digué, per tota resposta. ¿què li deia?... estava distreta. A mi em va semblar massa cruel insistir sobre el que acabava de passar, i vaig fer un canvi de conversa. La Lluïseta s'an
Ella, la Mònica, una pagesassa més robusta que un brau i més vermella que un bitxo, l'endemà, a punta de dia, va carregar-se una magalla a coll, i cap al camp, a ajudar al seu home. Torn
En tant, per sobre de la muntanya de baix, que s'endevinava més que es veia, com una faixa negra al capdevall del pla, la lluna s'aixecava, rodona, plena, vermella com una colossal gota de sang. Hi havia una quietud grandiosa.
Ara se m'enduien la mirada els moviments dels veïns; ara el bullici de les minyones de servei, que passaven a corrues per la palanca Vermella, anant i venint de la pescateria a la plaça, i de la plaça a la pescateria; ara, quan altra cosa no, els reflexos de l'aigua de l'Onyar, que banderejaven màgiques xarxes de llum pel dedins de les ombres, que per les parets projectaven els grans relleixos dels balcons i tribunes.
Comprenc que George tenia raó en el que deia... Potser era quelcom de profètica sapiència. I vaig dir: -Dispenseu si semblava no adonar-me d'això. El cert és que Harris ha estat ací aquest matí... -Prou- interrompé. -Ho comprenc. Altrament no és d'aixó, del que volia parlar-vos. Mireu. Va presentar-me un petit llibre enquadernat en tela vermella.
De vegades, al llençar els que ens semblaven massa petits, se n'esbadellava algun, i son suc i sa polpeta vermella s'esmunyien a l'aigua, atraient una mena de llagostinets verdelosos i menudíssims, que apareixien com una boira, i com una boira s'esvaïen en havent acabada la menja que els havia congriats.
-Ah, senyor! deia la dona, tota vermella, tota commosa. ¡Quàntes de vegades el meu marit m'ha parlat de vós, de la vostra bondat, de tot el que us deu! -Sí- interrompé Nicklausse: -mil vegades se m'ha acudit la idea d'escriure-us, senyor; però hauria hagut de dir tantes de coses! hauria calgut explicar-vos... En fi, cal perdonar-me. -Ah, mon estimat Nicklausse!
Però l'Hereu i la Jove ja el sortien a rebre a mig camí, ell boig de content, ella un xic vergonyosa. -L'avi!... l'avi- deia l'Hereu. -Que no ho sabeu?... -Què hi ha! què hi ha! deia l'avi; -cuita, home... digues... -L'avi... que ja... ja en tenim un que ve... I senyalava a la Jove. Aquesta, tota vermella, abaixava els ulls.
Paraula Del Dia
Altres Mirant