United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !


Obrí els tres grans armaris que davallaven del sostre fins el paviment. La senyora Kobus, mare de Fritz, i la seva àvia Nicklausse havien tingut l'amor del blancatge, com el pare i l'avi havien tingut l'amor del bon vi. Hom pot figurar-se tenint-ne compte, quina quantitat d'estovalles adamascades, de tovallons de filet vermell, de mocadors, de camises i de peces de tela hi havia amuntegades all

-Has conversat amb l'ermità? En Vingut es va tomar vermell. No volia dir-m'ho. Però com que la seva mirada em va trobar una mica escèptic, va fer una veu ronca i provocativa. Per fortuna, la Roseta va comparèixer amb el seu càntir. La Roseta va fer un posat tot trist en veure que ja me n'anava. Vaig beure un glop d'aigua a l'entrada del rost; feia un vent extraordinari.

Els diumenges que fa bo, aquest espectacle dura tot el dia. Ça i lla s'aturen, esperant torn per entrar a la resclosa, llargues rengleres d'embarcacions. Es veu com avancen, passen i desapareixen al lluny. El riu, a ple sol, és cobert, des del palau de Hampton fins a l'església, de groc i de blau, de taronja i blanc, de vermell i de rosa.

-Aquesta és la senyora mestra, saps?... Ja cal que facis bondat de la bona... -I que creguis tot el que et mani, saps?... -Ah, ; això sobre tot; als mal-creients jo no els... -I què... -Ah, ; això sobre tot... I en Peret se les mirava amb uns ulls!... vermell!...

I varen seguir camí amunt: la claror creixia ràpidament, la seva ombra s'anava retallant, partida entre la terra i el marge, a cada instant més forta, mentre al fons del sot s'hi posava una boira blanquinosa. Entre ella, al lluny, s'hi veia un llumet vermell.

La Roser, sempre callada, passava els dies mirant el seu fill, i el gollut no's movia del costat de la criatura vestida de vermell com una rosella i li tocava el nasset camús amb la punta del dit i reia, reia ple de bonhomia. Tots els ulls de la casa fugien de llurs mirades. Menjaven i dormien, sortien i entraven sense dir-se res. La rialla del gollut esclatava entre el silenci feréstec.

Els diumenges, a certa hora, hi acudeixen amb els mocadors encarcarats, un al cap amb un nus que deixa les puntes tiesses com dues orelles de burro, un al coll amb coloraines dominades pel groc d'ocre i el vermell més enverinat i la punta del detràs subjectada pel lligam del davantal que quasi dóna volta a tota la falda i és molt llis i llarg, i un a la m

El sol, prop de la ratlla, es mostrava vermell, d'un vermell de sang. Uns núvols flonjos i grassos s'encastellaven i s'eixamplaven a la seva dreta, amenaçant tapar-lo en menys d'una avemaria. -Que estrany, que el noi no sigui aquí! va pensar en Biel. I, sense saber per què, el cor va fer-li un salt.

-Que el diable se t'endugui! pensava Fritz; i de vegades li passava pel magí la idea que Hâan es temia d'alguna cosa; aleshores, tot vermell, l'observava de cua d'ull, però l'home feia una cara tan pacífica que el dubte s'esvaïa.

Ara atrapàvem un passerell de vesta torrada, tan vermell de pit que es diria qué l'hagués esterrejat sobre un bassal de sang, ara un pins