United States or Egypt ? Vote for the TOP Country of the Week !


Son nas, ample i aplanat, acabava en punta baixa, com un didal de segador, ombrejant una boca de llavis prims i closos, menos quan parlava, que, en veritat, era més sovint que no plou. Els ulls, petits i de gran vivesa, eren lo que donava més moviment a sa fesomia, per demés insignificant, però no mancada d'un cert aire d'intel·ligència i malicia bondadosa que predisposava en son favor.

Correguè á contarho á un altre mariner company seu que tambè se n' estranyá moltíssim y abdòs portaren la nova als demès. Tothom davallá á la bodega: tothom se convencè de que aquells deyan la veritat.

és veritat que per tot arreu avui s'han trabocat les coses, que en molts indrets el poble desmandat trepitja les lleis que fins ara el governaven, però a vosaltres la malura vos ha tocat més fort que a ningú.

Kobus les trobava boniques; però, a desgrat d'això un gust natural per la sumptuositat abundosa li féu triar una gran berlina atapeïda interiorment de seda, una mica feixuga, és veritat, però que Fanen li va dir que era el carruatge de les personalitats distingides. L'escollí, doncs, i aleshores el mestre de postes l'introduí dins les seves estables esbarjoses.

Procediria per parts, amb calma, amb sinceritat... i la figura general ja resultaria, perquè la suma de veritats és la veritat total; i tindria sobre la tela aquella estampa d'home fort i bondadós, rebregat pels anys i endolcit per les penes. La barca no balandrejava gaire, i la marxa era tardana. -Si no us moveu d'aquí us retrataré- vaig dir al vell. -I ara, pubilla! Vols treure sa meva mapa?

Parlo literalment, la veritat nua, en dir que he vist un cotxer alemany amb els ramals deixats anar sobre el davant del pescant, cargolant el fre amb ambdues mans, espaordit pel perill d'un atropellament.

-No què dir-vos-hi- va çontestar en Temme. -Ells podien donar i vós rebre; però ses vostres mentides hi eren de massa. No era pas veritat, allò que, perdent ses tardes, haguésseu de perdre sa pesca de tot es dia. -Parola de negociant, Temme. Això ès de bon jus. Jo deia i ells podien dir.

Huck i jo no en som pas, de criaturetes ploraneres. Aquí ens estarem: veritat, Huck? Que se'n vagi, si vol. Em penso que sense ell podem anar tirant, ça com lla.

Jo no què ho feia, però la veritat és que no podia apartar la vista d'aquella munió de noies esgrogueïdes que anaven escampant-se per tot arreu. Bo i a mida que avançaven cap a dins del cementiri, semblava que s'anessin desencongint. Més que amb el seu amo mort, feien posat de pensar amb aquell de Déu de primavera que tenien davant dels ulls.

En Magí era un home complidor que sentia tot l'encís de la veritat i gaudia obligant els fets a anar sempre sota el jou de la seva paraula. -Ho ha dit en Magí! deien els pagesos i aixís apaivagaven totes les discussions. La llengua del moliner no havia mentit mai.