United States or Equatorial Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vaig esclatar en una grossa riallada; però, en veritat (a tu ja t'ho puc confessar), cada un d'aqueixos ultratges queia com un perdigó roent a dins del meu cor. I, amb la coïssor que m'hi feren, vaig concebre una rancúnia i uns pensaments de venjança!... ¿De què es podia queixar de mi, en Pau? I ¿per què jo no era tan senyora com les que en venien de llarga nissaga? ¿Per ventura no sabia portar els meus drapets tan bé com elles? ¿I no era més ben criada que més de quatre, i més instruïda que la major part, i amb més cap i més geni que les més saberudes? Vaig passar una mala estona. Però no vaig trigar a tirar-m'ho tot a l'esquena. Al cap i a la fi, qui era, en Pau, per a judicar-me? I, per altra part, un home com ell, podia parlar d'altra manera? Aquestes consideracions varen amorosir les llagues de la meva vanitat ferida, i me les acab
PORCIA Sabeulo, doncs! SHYLOCK Oh, noble jutge! Oh, excelent jove! PORCIA Doncs el comentari y esperit de la llei, en res s'oposen a la pena estipulada clarament en aquesta lletra. SHYLOCK Es molt veritat! Oh, sabi jutge equitatiu! Quan més vell ets de lo que sembles? SHYLOCK Cert, son pit; així ho diu la lletra. No es veritat, noble jutge? Vora mateix del cor, són aquestes les mateixes paraules.
Harris: -Mai no he estat tan sorprès sentint que me n'anava sense donar-me compte de res. He pensat en la fi del món. Harris encara es creu que nosaltres havíem preparat aquesta sorpresa per endavant: una suposició ben injusta i de les més innocents. Ja ho va dir el poeta: ¿Qui pot lliurar-se'n, de la calúmnia? Quina veritat més gran!
L'emperador es recargolà, perquè conegué que era veritat; pero pens
Des d'aleshores comprengué que entre en Salvador Puntí i ell hi havia un abisme espantós. Com podia ser veritat, aquella teoria absurda? No era cap mal esperit, el que el dominava: era el cos eixerit de la vídua, la seva conversa, les seves mans fines i les seves ungles acurades. Oh! aquelles mans!
Però ella no es movia; de manera que Hâan, endevinant el seu pensament, li va dir: -Vols regraciar al senyor, veritat? Ella inclin
George: -Quants cignes dieu? George: -Acabeu de dir divuit! Harris :-No, no: no és això. He dit dotze: jo sé comptar, em sembla. Qué hi havia de veritat, amb aquesta història dels cignes? No ho hem sabut mai. L'endem
-Deixeu-la plorar... plora, noa, plora, que ses penes són com es bacallà, remuiades passen millor... plora noa, que l'aigua fa baldeio... veritat? -Jo no puc sentir-la! me trenca es cor!
En veritat, però, que, per la vida que feia, tan bé li anava una cosa com l'altra. En Carxofa es pasava els jorns sol, perdut, maldant dins aquesta planúria fantàstica i traïdora que, vorejant el mar a un costat i altre de les goles del Fluvià, s'estén des de l'Escala fins a Roses. Era, en definitiva, un trist pescador lacustre.
-És veritat, senyor, ja se m'havia acudit, però les apariències... temia... Perdoneu-me... Hauria hagut de recordar que el doctor Fritz és un home de bé. -Per favor, senyora, calmeu-vos. -No- va fer ella, -deixeu-me plorar.
Paraula Del Dia
Altres Mirant