United States or Belize ? Vote for the TOP Country of the Week !


A l'últim se'n va tenir d'anar, empesa per aquell vent, que al mateix temps la privava de caminar. A l'arribar al poble es va girar un moment... La ventada triomfava pels camps solitaris.

Regna la gaubança dels primers jorns de calor; les patateres van morint i els blats tenen les espigues curulles i caigudes, semblen monjos humils, capcots, arrenglerats i en oració sublim; passa el vent que ve del cel i deu preguntar-los si estimen a Déu, perque totes les espigues se mouen i afirmen, i pels camps s'allunya una remor suau que és un eternal, dit en veu baixa.

Em plau que els vostres somnis puguin arribar a pendre's tot aquest mal de cap per nosaltres. -I vaig somniar que la mare de Joe Harper era aquí. -Ves! i hi era, aquí! Vau somniar cap altra cosa? -Oh! Una pila! Però ara tot plegat és tan confós!... -, mireu de fer memòria. No podeu? -Em sembla, ça com lla, que el vent... el vent apagà...apagà... -Coratge, Tom! El vent va apagar una cosa!

Després del berenar, el vent bufa amb sentit oposat i haveu de remar ferm tot el camí fins a casa vostra. ¡Oblideu la vela! El vent ha fet el que ha pogut en les dues direccions. Jo què us diré, pobre de mi! Aquest món és un lloc de proves, i l'home ha nascut per al sofriment, com els estels per a volar dins l'espai.

I heu's aquí com en Pere, aquell dia, a l'arribar a la peça, s'hauria barallat amb tot el poble... amb tothom, menys amb el Jaumet... Ja ni se'n recordava del Jaumet!... coi de rialles!... i coi de xafarderes!... i llamp de xafarders!... I com per desfogar la quimera que portava, vent

Feia una tarda calma i serena, sols un xic fresca de la humitat de la tardor. Tot just es veia el tren, que de la finestra d'un cotxe n'eixí un mocador blanc, voleiant al vent de la marxa... El malalt va fer acció de corre-hi, però la senyora l'agaf

Ni un sol instant exempt d'ansietat i de neguit pots tenir, ni un moment de repòs per a somiar a ton grat; impossible, per a tu, atalaiar els núvols lleugers que el vent sembra i fa lliscar a les altes profunditats. El sol envia els seus raigs enlluernadors sobre els remolins de la ribera; els grans arbres se'n munten pels marges reflectint llur silueta dins l'aigua. I tu no ho pots pas veure!

La neu obstruia aquella plataforma de granítica balustrada; el vent l'escombrava amb xiulets immensos. Qui hagués vist de la plana estant la nostra atxa escabellada, hauria pogut dir-se: -Què hi fan all

Aquí tot me la recorda; i més que res aquest escamot de roques que, espargides per la cala, reganyen a flor d'aigua llurs herbatges arraïmats de color d'or vell. Me fan l'efecte d'un pedestal sense estàtua. Damunt d'elles hi esqueia d'allò més la figura d'aquella noia de cames llargues i formes anguloses, amb els vestits i els cabells banderejats pel vent.

ANTONI Via! Via! Gracià! Aon són tots els altres? Són les nou, els nostres amics tots us esperen; fòra màscares aquesta nit! S'ha alçat el vent y Bassanio s'embarcar