United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una d'aquestes estava assabentada de tot el que es referia al príncep: també ella havia vist la festa del navili; sabia d'on havia vingut el príncep i on queia el seu reialme. -Veniu, germaneta- digueren les altres princeses. I, tot estenent cada una els braços damunt les espatlles d'una altra, s'alçaren de l'aigua en llarga cadena, justament davant del palau del príncep.

A la fi vingué son quinzè natalici. -Ara tindreu llibertat d'anar i venir- digué la seva àvia, la vella reina vídua. -Veniu: us agençaré com a les altres germanes! I li pos

NERISSA Y què veniu ara a parlar de divisa o de valúa? Quan us la vaig donar, me juràreu que la portarieu fins a l'hora de la mort y que ni la tomba us separaria d'ella. Si per no, al menys per tant patètics juraments, havieu de tenir més cura en conservarla! Que l'heu donada a l'escrib

En llur cor desitjaven d'haver-se determinat a esperar un any. Els dos homes es tragueren alguns queviures i feren un dinaret. Després d'un llarg i pensívol silenci, digué Joe l'Indi: -Mireu, mestre: torneu riu amunt, d'on veniu. Espereu-vos allí fins a saber noves meves. Jo en passaré el risc, de deixar-me caure al poble una vegada més.

Sperver va botar del seu lloc, corregué cap a la plataforma i tot enfonzant la mirada al peu de la torre, va dir: -No hi hauria pas caigut un llop, als fossats? Però l'udol venia de la part de dins. Aleshores, tot girant-se al nostre costat, exclamà: -Fritz!... Sebalt!... veniu!...

Perquè el cert és que, en comunicant als altres el què ha mogut un moment el nostre esperit, pel regular es posa cura en rimar la feta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleis d'art que cada contaire porta a dintre. Veniu a fer com el músic que harmonitza la melodia salvatge.

-Ja és ací l'avi Quim! Ja és ací! Veniu a les ballades! Un jaio amb una barretina de xeixa vermella va pujar dalt d'una pila de caixes que li va posar l'estanquer i començ

Sperver n'ha tancat la porta interior, no perquè; això no és pas cosa que hi hagi costum de fer; amb el reixat n'hi ha prou. Veniu doncs, a escalfar-nos a casa meva. No la trobareu pas meravellosa, la meva cambreta. No és, parlant amb propietat, sinó un reconet, però quan hom fred, no fila tan prim. Sense respondre al seu parloteig, jo el seguia ràpidament.

Vaig anar-hi, per provar de salvar-lo. -Ep! Veniu! Passeu a dintre! vaig dir-li colpejant-lo lleugerament de les espatlles, -Podíeu caure a la mar. -Oh, Déu meu! voldria ser-hi- fou la sola resposta que vaig obtenir, I all

-Molt ben fet- digué la vídua. -Veniu amb mi, minyons. Després se'ls emport