United States or Kiribati ? Vote for the TOP Country of the Week !


Van dir que s'haurien estimat més ésser bandejats un any dins el bosc de Sherwood que no pas presidents dels Estats Units per sempre més.

Tingué l'aneguet a prova per espai de tres setmanes, però els ous no van comparèixer. El gat era el cap de la casa, i la gallina era la mestressa, i sempre parlaven de «nosaltres i el món», perquè es creien que representaven la meitat del món, i una meitat que era ben la millor. -Podeu pondre? deman

Vingué el mestre. La pilota va ser amagada en la foscor tèbia d'una butxaca. Tots els estudiants van llevar-se el capell amb serietat i respecte. I de tot aquell escampall de jovincels que formiguejaven pel pati, se'n feu una corrua atapeïda, darrera el doctor que puj

Va venir a establir-se aquí amb una vintena de soldats i d'alabarders de la seva colla. Van enfilar-se a aquest penyal, el més alt de la muntanya. Ja ho veuràs demà. Van bastir aquesta torre, i després, per ma fe, van dir-se: -Som els senyors!

-: però mentrestant paga i recorre- digué don Eudald. -Què hi farem si les coses van aixi? ¡No s'espavili i veur

-Van d'esquena als hotels, vostès. Tombin-se, i ja veuran com arriben al del Cérvol. -Ja hi hem estat, però no ens agrada: no mare-selva. -Així, doncs, vagin a Manor-House: a l'altra banda, justament. Potser aquest els plaurà. Harris: No, no hem d'anar-hi: l'home que hi ha a la porta un posat repulsiu.

En Lluïset, encaparrat -quan en Lluïset n'estava, feia una mirada desesperadament inexpressiva- seia a la cadira de braços del despatx, entreveient la Rambla sota una boira fina d'octubre entre la qual esllanegaven llur claror els arcs voltaics. La Rambla havia estat la riera barcelonina, amb aiguatges bruts, amb farda: ara seguia essent la riera de la gent de Barcelona. De tota la gent tèrbola, dubtosa, les escorrialles del tedi i del vici, ex-cuineres de Carcassona posades a folles fembres, còmics bolejadors i encara dels que «van per les roques», hòrrids petits bohemis que escriuen coses demoledores en castell

Més endavant, tot rumiant les paraules d'Ethelbertha, he arribat a capir-ne el valor; però, aleshores, confesso que van ofendre'm i indignar-me al punt de dir-li: -Si el teu desig és alliberar-te de mi... -Vejam!

-La resclosa de Wallingford! em respongué un d'ells. -Que Déu us faci bo, amic! ¡Si la van suprimir fa més d'un any! ¡Ja no hi és, home, ja no hi és! Ara sou a prop de Cleeve... Tu, Bill! Déu me perdó! ¡Vet ací un senyor que cerca la resclosa de Wallingford!

La porto a l'hospital! La claror d'un fanal que van atansar, descolg