United States or India ? Vote for the TOP Country of the Week !


-M'agradaria de saber còm aquests filadors se les van havent amb llur tela- pens

Sols se'n commogueren els capitostos, perquè de Madrid n'esperen la legalització de llurs pirateries i la confirmació de les canongies que es van repartint. La policia els arrenc

Després agafaren les bales, i jugaren a l' ouet , a anys i a pam i pet , fins que aquest divertiment esdevingué pansit. Aleshores Joe i Huck van tornar a nedar, però Tom no volgué arriscar-s'hi, perquè descobrí que en dar una guitza a sos pantalons havia engegat l'enfilall de cascavells de serpent que duia a l'anca, i s'estranyava d'haver-se pogut escapar de rampes, per tant de temps, sense la protecció de aquest encís misteriós. No s'hi arrisc

La Gràcia va atansar una cadira perquè baixessin les seguidores i la llevadora amb el noi cristià. -Que ha plorat al tirar-li l'aigua? -No res, un santet. Ha llepat la sal com si li agradés i fins ha rigut. -Aquest el podreu desmamar amb arengades! I van pujar tots a dalt i van trobar la jove plorant d'esverament.

Els meus somnis daurats van prenent el cos de la realitat; mes no per què tinc el cor oprimit, i els ulls sempre a punt de vessar. -Explícam, doncs, això, hermosa. ¿Seria que tems l'avenir o que et reca la perduda llibertat del cor?

Un estiu en què sos pares van anar a un balneari que ell odiava van deixar-lo tot sol. En Martí, tot anant a fer les seves caminades, conegué una noia. Un dia la seguí, un altre li va somriure, després li parl

És un fàstic, això d'haver de ser els primers. I deixen entrar gent. Per últim no poden contenir-se més, i avant. Quina cosa! Els que van a balls públics, quasi sempre hi troben més o menos concurrència de la que voldrien; i quasi tots, la segona volta que hi van, diuen: «-L'altra vegada estava millorEh, que estrany?

Però quan els capitans i els soldats el van haver deixat, els soldats de Neó, avergonyits de no seguir quan els altres sortien, no deixen al campament sinó els homes que passen dels quaranta-cinc anys: aquests resten, i els altres es posen en marxa.

El dia clareja, els de la llet de burra recorden la ciutat. La meitat dels que ixen del ball se'n van dient: -Vet aquí un grapat de pessetes fora de la butxaca, i a l'últim per res. Ja voldria ser al llit. Toquen l'ase, s'embossen... I l'endem

Totes riuen mentre van punxant amb una pua de grota les juntures sensibles de llurs estranyes bèsties, que s'enfilen pels relliscosos vessants del roquer. Totes riuen, en tant que van esbargint-se en l'aire pur i espolsant-se la mullena, que els arrosa els cabells i els vestits.