United States or Greenland ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'euga, dreta sobre la Penya-blanca, va tombar solemnement, seguint el camí, i els vailets varen veure de llisquentes la seva ombra sobre la terra -una ombra indecisa i esblanqueïda creuant la neulida claror que la lluna començava a fer.
Alguns vailets de Cassanelles, en sortir d'estudi, havien anat a cercar bronquina als de Vilavessant, que solien anar a jugar per aquells indrets.
I en tant, la nena amb els braços estesos cap al malalt, tot passant, cridava: -Papà, papà!... papà.!... Darrera d'ella els vailets hi varen veure una ombra negra... -Poc que ve pas tampoc la de casa seva! va dir en Pere, -és un home allò, oi?...
Sols de tant en tant els arribaven veus esmortuïdes de que si el malalt anava per bé, de que si aquella gent era una gent estranya, amb un urc que ni el Rei els era bon mosso... Mes els vailets no en feien ja cabal, i de Torre-guillera a Vilavella i amunt altra vegada, anaven seguint la seva vida llisa, un dia darrera l'altre i tots iguals.
Les dones i els vailets no hi passaven mai per sota, a entrada de fosc, que no cuitessin a persignar-se.
Cinc dies després, a l'arribar a l'estació els vailets de Torre-guillera, amb greu sorpresa hi varen trobar al senyor vell i a la nena... el quefe, prou els donava conversa, però ells li contestaven poc... La nena estava trista, el senyor malhumorat. Vingué el tren, s'hi embarcaren i se'n anaren, deixant l'andén llis i pelat, ple d'una vaga tristesa.
Els vailets de Torre-guillera, en Pere i l'Antonet, baixaven cada tarda a Vilavella, cosa de portar la llet a l'estació per a embarcar-la cap a Barcelona, en l'últim tren: carregaven després les llaunes buides que hi havien arribat al de quarts de cinc, i se n'entornaven cap amunt.
Paraula Del Dia
Altres Mirant