United States or Tokelau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Harris no va fer-se sinó una simple pelada. Jo vaig agafar la maleïda capsa de conserva i vaig començar a pegar-li cops de martell fins a perdre l'alè i les forces. Harris em reemplaçà. La vam deixar plana com una galeta; tot seguit esdevingué quadrada, i successivament an
La infàmia em va llevar a mí no solament la il·lusió d'un nou misteri, sinó, demés, les meves petites pretensions d'argonauta. -Amic Carxofa- vaig dir: -segons sembla, no sou pas vós sol qui transita per aquestes aigües. Per a trobar dinamiters no calia pas moure'm de ciutat.
Vaig aixecar-me, a la fi, reconfortat, posseït d'una dolcesa mística. La basarda no m'havia pas deixat del tot, però m'era suportable. Amb el posat modest i les parpelles baixes, vaig rependre la marxa pels viaranys solitaris, mormolant pregàries
-Ei, mestre-, vaig dir-li jo, -no corris tant. Mira aquell hereu d'all
Capbaix i caminant d'esma, me'n vaig ensomniat anguniosament per les imatges de la realitat i per les d'un esdevenidor, més dolorós encara, que estic preveient.
-Me'n vaig anar per mor de sa germana; per ell sí que hi haguera fet anys, jo, en aquella casa; era un bon subjecte, mai em deia res. Només el veia a les hores de menjar; això sí, li agradaven els bons talls. Mai eren més de dos i em daven tres duros per anar a la plaça. -Vaja! adiós , que tinc molt tard. Adiós. -Ah! escolta! ¿com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?
-No? va fer ell amb sorna, revestint-me de foscors amb una de les seves mirades més negres i malagradoses. -No! vaig respondre resoludament, picant de peus i acaronant-lo. -Fuig, fuig, cap d'estornell! exclam
Distreta així la imaginació, vaig fer bon tros de via amb cert coratge; però quan vaig perdre de vista el llumet, quan, al tombar una colzada, vaig deixar d'oir el flauteig dels tòtils, i un silenci perceptible, aterrador, vibr
Les blavors puríssimes s'anaven estenent. -No teniu fills? -Una noa casada. -I doncs? -No ès tot u. Es seu marit se'n cuida. Jo... més aviat li seria una nosa. -Sou viudo de temps? -Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge. -Ah, vatua!
Només predica desgràcia. Mal brom l'escanyu! Anàvem molt de pressa. El cami era rost i mal pujador. En Lluís va començar a queixar-se de dolor a la melsa i no ens podia seguir. Aleshores li vaig pendre el ramàs d'alzina, que era molt feixuc, i li vaig donar els meus farcells, que eren lleugerets. Em feia una llàstima, pobre xicot! Com pantejava!
Paraula Del Dia
Altres Mirant