United States or Bulgaria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Això va fer que adquirís el gust de l'aigua, i folgadament vaig practicar-m'hi amb rais en diferents bòbiles, als afores: exercici més interessant i emocionant del que podeu creure, sobretot quan un es troba al bell mig de la bassa i el propietari dels materials usats en la fabricació del rai compareix sobtadament amb una estaca.

-Entra, Fritz- em va dir, -jo me'n vaig a donar la pastada als gossos; quan el senyor no és davant, els criats s'afluixen; ja et vindré a cercar tot seguit.

Jo vaig creure, talment, que un bassiol de sang s'escampava damunt les lloses i lliscava lentament cap a la llar: era la neu aferrada als peus del comte i que es fonia amb l'escalfor. Considerava encara aquell negre arrossegall, sentint que la meva llengua es glaçava fins a dins de tot de la gorja, quan un gran moviment es produí.

- que són armes fines -vaig contestar, però no tothom l'enginy, que és menester per a esmolar-les i servir-se'n. T'has cobert de glòria, Xaneta i mira... no vull que això es perdi. Dem

Allò era estada una revelaciò, un prodigi... Mes el romanç de la bella viatgera no podia tenir continuació real. Mai més vaig retrobar-la, ni vaig saber d'on era, ni d'on venia, ni on anava, ni tan sols la meva boca pogué gustar les sílabes exquisides del seu nom. Portadora d'un fiat diví, la gentil missatgera havia desaparegut de seguit de complida la seva comanda. Aneu a saber qui era.

-Ací puja un home que sembla del país, vaig fer notar jo -i potser ell ens podr

Reflexionava... que qui sap si hauria jo pogut ésser més bo, si podia haver tractat els homes millor del que ho havia fet. Amb aquests greus pensaments ressonaren els accents beneïts de «He's got'em on», mal trets d'una concertina. Vaig compendre que ens havíem salvat!

Vaig cercar les altres dues, de les quals m'havia distret fins aleshores, i ja no en vaig descobrir sinó una. La seva pariona se'n seria anada qui sap a on, o s'hauria desfet sense jo adonar-me'n. Sigui com vulgui, no en restava més que una a la vista, i no hi estigué gaire estona. En mig de sa marxa atzarosa, se li seg

Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus. SOLANIO Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no afligirlo.

Vaig fer un esforç per alçar-me, per cridar: ni un muscle del meu cos no es mogué, ni un alè no va venir-me als llavis! I la vella, decantada al meu damunt, entre les cortines, em mirava amb un somriure estrany. Jo hauria volgut defensar-me, fer un crit... però el seu esguard em paralitzava, talment un ocell sota l'esguard d'una serp.