United States or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !


Què en farem d'això?... Tornar a colgar-ho?... Què hi vénen a fer, amb terra fresca? Qui els ha portats... i per què se n'han anat? Heu sentit algú? Heu vist algú? Còm s'entén! Colgar-ho altra vegada, i que ells vinguessin i lluquessin el sòl remogut? Res d'això, res d'això. M'ho emportaré a mon cau. -, és clar! Podríem haver-hi pensat abans. Voleu dir el Número 1?

De seguida els grecs corren a les armes, colpits tots de terror i creient que els bàrbars van a arremetre tot d'una contra el campament. Però no vénen pas tots sinó Arieu, Artàozos i Mitrídates, que eren gent lleialíssima a Cirus. L'intèrpret dels grecs diu que obira amb ells el germ

Després de l'elecció, que el dia a penes clarejava, els caps vénen al mig del campament, i acorden d'establir guàrdies avençades i de convocar els soldats. En ser els altres soldats reunits, s'aixeca de primer Quirísof de Lacedemònia i parla, així: -Soldats, les circumstàncies són difícils, d'enç

En aquestes regions les tempestats vénen a correcuita. Abans d'haver caminat un quart d'hora, es féu questió de cercar refugi o passar la resta del dia amb les robes mullades completament. Ens decidírem per la primera cosa, i elegírem un arbre que en qualque altre cas ens hauria donat esplèndida protecció. Però, a la Selva Negra, una tempestad no és pas cosa de broma.

-Ho diuen, però com que no ho he observat jo mateix, en dubto. -Sabs, al menys, que hi ha febres d'aiguamoll que tornen cada tres, sis o nou anys. La nostra màquina uns encadenatges d'allò més estranys. Quan aquest maleït rellotge la corda d'una certa manera, la febre, el còlic o el mal de queixal us venen a un minut senyalat.

PORCIA Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a dintre, jo sóc vostra. EL PRÍNCEP Oh, infern! Què es això? Una calavera que un paper enrotllat en una de ses conques. Llegimlo: No es pas or tot lo que lluu, sovint ho haveu sentit dir; molts homes vènen llur vida sols per contemplar mon brill.

Malgrat que assolim els nostres desigs, mai no vénen revestits de nostre grat. En poques paraules: Ethelbertha no semblava adonar-se del meu neguit, i, en tenir jo de fer-li'n esment, vaig dir: -Mira, perdona'm, però aquesta nit no em trobo el mateix... Ella digué: -I ara! No havia notat cap diferència! ¿Què et passa, doncs? -No t'ho puc ben dir; fa algunes setmanes que m'ho sento venir.

I heu's aquí que una vegada se sentí sobtadament renou de cavalls en el fresc silenci nocturn. -Vénen! crid

L'hostalera i les minyones van i vénen de la llar als fogons i dels fogons a l'armari. Un xaval aclofat dintre un cove d'userda ho espia tot amb ulls esparvillats. El llum de ganxo penjat al vogi dels fogons, tot just deixa veure sa flameta groga entremig de la fumerada que s'enlaira de les paelles i cassoles. En canvi, les resplendors roges i bellugoses de la llar vagaregen per l'àmbit ombradís.

-Fugim, fill meu! Vénen, vénen! Alça't, corre, que ens veuran! que parlaran de tu!