United States or Mayotte ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Guim a cada cosa nova que veia tenia una gran alegria. Havia vist óssos foscos, de ben negres, de ben blancs, de molt peluts, de més rasclos, de magres, i, quan venien les nevades primeres i En Guim els veia ben «graixuts» pensava tot baixant amb els ramats cap als poblets: ¡A veure si tu vendràs amb jo cap a vila!...
Allà, a l'ombra del pabelló, la Pesta Negra va desenrotllar un gran sac, tot somrient. Tot just el comte va haver vist aquell sac, amb tres bots va ésser a la vora del llit, i va recalcar-hi el genoll. Les cortines s'agitaren, el seu cos desapareixia sota llurs plecs, d'ell no en veia sinó una cama, encara plantada damunt les lloses i la cua de llop de dreta a esquerra.
Aquella por que m'havia fet tot el que podríem dir-ne relacions va passar-me de mica en mica. Perquè... veurà... no és que jo cregués que era una infelicitat estimar una dona: el que em passava és que ho veia molt lluny de mi... què li diré!... no sabia com embestir-ho... Per altra banda el treball me'n distreia, i no sentia cap necessitat de tenir nòvia. Però tot aquell temps d'estar sol, aquelles hores interminables! No es cregui, a mi la naturalesa m'agrada molt: jo, al camp, hi frueixo, com ho haur
La sang del pobre hètic, emmetzinada i corrupta, s'anava descomponent i afeblint sota aquell mantell d'esplendències, prop de les sanitoses emanacions, en mig del formigueig de vida intensa... Mes, com per llei de divinals compensacions, el pare moribund veia que, al caire mateix de la seva agonia, la seva sang prenia nova ufana, s'enriquia de glòbuls vermells, esdevenia una sang nova en el cos del seu fill únic, d'aquell Ricardet que havia dut de Barcelona pàl·lid, anèmic, frèvol com una peça trencadissa, próxima a la destroça.
En Víctor no hi veia de cap ull; però, encara que es rebel·lés contra el sentimentalisme, s'arrib
Quan al matí arribava a la sagristia i veia que la claror hi entrava tímidament, com si tingués por de fer remor, se n'anava als claustres i esperava el dia, tot passejant i sentint caure els cants dels ocells en el silenci solitari d'aquell lloc de plàcides venturances, i veia el gat adormit i moure's les fulles i brandar les flors, i els jorns de pluja forta sentia aquella remor que tant s'assembla a una oració fervent.
-Apa, marrecs, que tindreu bon temps! va dir-nos en València- ¡Mireu, que alegroia que està, sa veia de sa mantellina blaua! ¡Com s'enfloca i se rinxola, sa presumida! Runy com un gos perquè ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives; però no té pas sa rauxa dolenta: us gronxar
Tot aquell valor que se sentia a l'estiu se li havia fos com un borralló caigut dins una boca febrosa. Per tot veia un ós que el mirava de fit ensenyant-li les dents punxegudes i les ungles amb ferocitat esgarrifadora. ¿I si, en compte de fugir, l'escomet i l'obre com un vedell?
La nit era ben fosca... la lluna no es veia. Una lleganyada, de bon matí, isqué de part de França i s'an
L'apotecari cada nit se despedeix del senyor Nofre dient-li: -Segueixi amb els juleps i el xarop; i ja l'acabarem aquesta tos. Abrigui's bé. ¡Un dia li aniran a dir que la tos ha acabat amb el senyor Nofre! Ell replicarà: «-Fa vuit dies que me'l veia mort.» I s'acabar
Paraula Del Dia
Altres Mirant