United States or Paraguay ? Vote for the TOP Country of the Week !


Era una resolució presa, i no calia insistir-hi. Així ho havia pensat i així ho faria. Anem a dir que, abans de determinar-se, ja havia anat l'alumne a consultar el tema amb l'home aciençat, encara que humil, en el qual tenia dipositada la confiança per a aquests negocis transcendentals.

En una casa on hi ha un malalt de cuidado, arriba un moment en què tots els veïns hi entervenen, i cada u d'ells la sort de saber el remei infalible que pot curar el pobre que se'n va a l'altre món. Plenes estan, les cases, de gent curiosa i manifassera que, després de passar el temps tafanejant la vida de l'un i de l'altre, ni sisquera es pot lograr que el deixin morir en pau.

I va posar-se a córrer boira endins; i es va sentir de cop i volta, una remor de pedres que se esllavissaven i després queien a la fondaria de l'abisme; i la boira com presa d'un èxtasi romangué immòbil, gebrada, infinita.

Aquí la tia Maria va observar dolçament: -Una altra vegada que vulgueu clavar un clau a la paret, espero que m'avisareu per endavant: aíxí podré fer els preparatius que calguin per anar a passar una setmana a casa la meva mare, mentre duri la vostra operació.

Després del seu discurs preparatori vingué una oració per a il·luminar les ànimes i allunyar els mals esperits. La mestressa recoman

-, senyor Kobus. -Espera. Cal que vagis també a casa de David, el vell rabí, i que li diguis que l'espero, pels volts de la una, a pendre cafè. I ara cuita! El brivall baix

El dia següent (un dimecres) vaig fer-li una nova consulta, i, per resposta, l'agulla va descriure un cercle fins a «bon temps fix; molt sec; molta de calor». No s'atur

¡Que a poc a poc el rellotge del poble va comptar els instants! Cauen set hores, cauen vuit hores, i l'oncle no venia. Per fi, quan la meva impaciència arribava al desesper, va comparèixer l'home, caminant xano-xano, a llargues i lentes gambades, amb l'olla del grumeig a una m

Les veles se li enduien l'esperit. Arrupit a la riba, experimentava uns impulsos semblants als de l'oreneta novella, encara no ensenyada a volar, quan des del seu niu d'argila, bastit sota una teula, contempla les profunditats de l'airecel, glatint per palpar-les i estremint-se de goig i de desig en veure les ales braves que hi llampeguegen per dedins. Oh, ! li convenia un gussi!

-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere. -Apa, doncs, siguem-hi! -vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos.