United States or Algeria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un altre diu que no menys de deu mil: -I ara, sense aixecar la sessió, elegim ambaixadors i enviem-los a la ciutat a veure què ens responen per escatir-ho. Llavors proposen ambaixadors, el primer Quirísof, que havia estat elegit comandant en cap: i alguns també Xenofont. Tots dos s'hi resistiren enèrgicament.

-Raones malament, Kobus. -Com s'entén! Jo, no raono ? No és la felicitat el fi de tots nosaltres? -No, no és el nostre fi: si ho fos, tots seríem feliços; no es veurien tants de miserables. Déu ens hauria donat els mitjans de complir el nostre fi: no li hauria calgut sinó voler-ho.

Tenien el costum de donar un tomb fora vila tots els dies de sàbbat ; es passejaven de bracet, com a joves enamorats, i cada vegada David deia a la seva dona: -Sourlé, quan veig aquesta verdor, els blats que es gronxen i el riu que llisca a pleret, això em rejoveneix; em sembla encara que et trec a passejar, fa vint anys, i alabo al Senyor donant-li gràcies.

Altrament, un grif fóra un inconvenient, en una casa. Tots anirien trepitjant-li la cua seguit seguit. Penso que ço que els alemanys volen assoiir és una sirena, per ensinistrar-la a caçar peixos. L'Alemany no vol passar per la inactivitat de ningú. Es complau a veure com treballen els seus gossos, i els gossos alemanys amen el treball. Això és indubtable.

Van estar quinze dies sense poder enraonar; jo els vaig anar a visitar, i em rabejava en la felicitat de veure'ls inofensius, i a l'ensems embellits per l'aire oriental que els daven els embenaments del cap. Però al cap de set dies més, ja parlaven. I tots dos havien quedat amnèsics. Ja no es limitava cadascú a dir les coses un parell de vegades.

Tots els festejadors esperaven amb ànsia aquella tarda per a contemplar la gentilesa enyorada de la Roser, sentir-li aquella veu tant candorosa i rebre, encar que fos de cua d'ull, un esguard de sos ulls plens de dolcesa somiadora. Quan el flabiol i la cornamusa enmudien, el sol se ponia i l'alegria s'apagava, esclat

El naixement del nét de la Sisca tingué un ressò esclatant per tot aquell escamot de pagesies isolades que formaven un poble, amagat de muntanyes gegantines, sempre clapejades de neu, i on el llop udola sembrant de paor tots els indrets, en les nits fosques i llargues dels hiverns.

La Clàudia i la Rosa abraçades van avançar entre les aigües roges de la riera folla. I tots els pagesos que van arribar en aquell indret, reculaven astorats. -Quina rierada! El temps s'aclaria a poc a poc com si es deixondís d'un somni. El mateix dia en què va marxar la Clàudia, la jove va tenir un noi. -Quatre nois arreu! Tot és pel Rei aquí casa.

El dia 15 de juliol l'Adelaida ha partit vers la muntanya. El pis resta endreçadíssim. Tots els quadres són coberts de paper de seda; totes les llànties són embolicades amb glasses: únicament la del menjador deixa pendent, fora l'embolcall, la tímida bombeta que il·luminar

De cop i volta l'apologista canvia de to. Ha descobert unes cases de cinc pisos a la Bonanova, entre el rengle de les torres. -No és indigne que permetin edificar així en aquests carrers? Aquí no hi ha consciència civil: aquí no hi ha res. Tots els que han estat regidors de vint anys ençà, podien ésser penjats sense injustícia.