United States or Tajikistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora de la platja. La tia Paulina hi pass
-Per això de si hi calarien foc... M'ha fet anar tot lo dia a la torre, que amb prou feines he sigut a temps al choro dels bisbes... Després he tingut d'anar a sopar a les deu, que he perdut tot el tercer acte... Ficar-me al llit amb ella i fer l'adormit fins que ella ha agafat el son... Deixi-me'n anar, que, si es despertés, pobre de mi!...
-Déu los guard. ¿Que no hi és el senyor Andreu? -Són a la torre tots. -Bé, tornaré un altre dia. Recados. Truco un altre dia. Ningú em respon. Torno a trucar i una veïna surt a dir-me: -Si busca els senyors d'aquí davant, són a la torre. -Mil gràcies. Ja que tinc temps, arribaré a veure en Fèlix i la seva dona. No tinc avui bon acert. -Són a la torre.
Sorruts i afeixugats sota el pes de llurs cavil·lacions, abaixaven el cap i caminaven silenciosos cap a llurs vivendes, bo i donant de reguard alguna que altra llambregada a l'indret de la torre. Quan se'n creuaven dos per un camí en lloc de bescanviar un salut, llançaven una expressió d'angoixa. -Mala nit se'ns prepara. -Certa refè que sí.
Arriben cap a mitja nit. Deixen escapar els esclaus que eren pels voltants de la torre i moltíssimes riqueses, a fi de poder agafar Asídates i les seves coses. Donen l'escalada: però com no podien pendre la torre, que era alta, gran, guarnida de defenses, i amb molts homes aguerrits, proven de desmuronar-la. La gruixària del mur era de vuit maons. En fer-se de dia ja el tenien minat.
Els grecs, lluny de cedir, els marxen a l'encontre: els bàrbars fugen també d'allí i abandonen tots el lloc. Llur rei habita en una torre de fusta, bastida al cim de la ciutadella: el mantenen tots del comú i li serveixen de guàrdies. Es nega a sortir-ne, així com els de la primera posició presa, i són cremats tots, amb les torres de fusta. Els grecs barregen la plaça.
Erem al peu de la torre de Rodolf, i el vell cordaire havia provat de despendre'n una pedra. Una colla d'altres blocs ja eren amuntegats per all
I el menut Galderic va començar a fer les primeres passes i a barbotejar els primers mots. I en Biel va eixamplar els conreus. I pels passadissos i cambres de la torre del Barbut, i pels camps que la vorejaven, i pels corriols dels boscos del comte, va regnar arreu l'alegria, omplint-ho tot de veus d'infant i de rialles fresques. De mica en mica va anar-se espigant el fill d'en Biel.
Durant les hores de solitud que havia passat a la torre, havia rumiat molt, en Biel. Havia rumiat i somiat. I tots els seus rumiaments i tots els seus somnis havien anat a parar sempre a una mateixa reflexió: que, amb algú que el protegís, podria encara fer-se home.
Va venir a establir-se aquí amb una vintena de soldats i d'alabarders de la seva colla. Van enfilar-se a aquest penyal, el més alt de la muntanya. Ja ho veuràs demà. Van bastir aquesta torre, i després, per ma fe, van dir-se: -Som els senyors!
Paraula Del Dia
Altres Mirant