United States or San Marino ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si ton pare l'adroguer hagués raonat com tu, si hagués volgut desempallegar-se de tot encaparrament i portar una vida inútil per als altres, i si el vell Zacaries Kobus hagués vist les coses de la mateixa manera, vosaltres no fóreu aquí, amb el nas vermell i el ventre entaulat, a xalar-vos a despeses de llur treball.

Aleshores Fritz, esclatà: -Era la meva única alegria, David; no pensava més que en ella... i vet aquí que la donen a un altre! -Però qui... però qui? -Súzel- va fer ell, sanglotant. -La petita Súzel?... la filla de ton masover? l'estimes? -!

-La vida del sentiment? va fer Hâan: -escolta, mestre! vols burlar-te de mi!... Ah, ah, ah! no em deixo enganyar com el vell rabí Sichel... ton posat seriós no m'entabana... massa et conec!

PORCIA Com se dissipen en els aires totes les altres emocions, inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifança, y gelosia d'ull verdós! Modérat tu, oh amor! calma ton èxtassi, atura aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut m'omplena massa y atenuarla deus, sinó de goig m'ofegaré. El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-déu ha pogut acostarse tant a la vida?

El desè, no desitjaràs els béns i els pollastres de ton pròxim: menjaràs arengada i gràcies encara. Aquests deu manaments s'enclouen en dos: desitjar totes les coses i no ser amo ni de tu mateix. F

Repara, Andreu; aquest que no la baba tancada; ¡tant dolent que és! Ves, el noi de can Ton va morir-ne, ¿oi mare? I la Tecla agafava el nen i el mostrava a la vella i al seu marit; totes les mirades anaven a raure a les galtes tivants i vermelles del nin que feia anar les mans com si volgués esquivar un ardat de mosques, i movia els peus i esclatava en rialles innocents plenes de gaiesa.

I deixant a n'en Ton amb un pam de boca badada, sense saber si riure o cremar-se, en Pere va rependre el camí murmurant: -Llamp de llamp!... Potser que va de bo que les mosses se'n riuen!... xafarderes, quina més, quina menys!... Oh, i que si jo n'atrapo una que se'n rigui, potser... potser li inflaré les galtes, jo... potser! -I anava dient els salms al revés, quan de sobte: -Clac!... clac!... clac!... Ja te'n pots buscar una altra, que el que és la Pepeta!... clac!, clac!, clac!... quina cara que feies quan te va plantar pel Jaumet!...

-I les indigestions també- digué David rient sense fressa. ¡Quantes vegades, ton pare, Johann Schoultz, no m'ha repetit la mateixa cosa! Es una facècia de la teva família que passa de pares a fills com la perruca de cua de rata i les calces de vellut amb dos llaços.

Ni un sol instant exempt d'ansietat i de neguit pots tenir, ni un moment de repòs per a somiar a ton grat; impossible, per a tu, atalaiar els núvols lleugers que el vent sembra i fa lliscar a les altes profunditats. El sol envia els seus raigs enlluernadors sobre els remolins de la ribera; els grans arbres se'n munten pels marges reflectint llur silueta dins l'aigua. I tu no ho pots pas veure!

Schmoule, en aquell moment, volgué parlar; però, per segona vegada, David li féu senyal que callés, i digué: -No invocaràs el nom de l'Eternal, ton Déu, endebades; no portaràs falsos testimonis! Són dos manaments de Déu, que tot el poble d'lsrael va sentir entre els llampecs i els trons, tremolant i mantenint-se allunyat en el desert de Sinaí.