United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Escolteu, nois: no en digueu res, d'això, i una vegada o altra, quan ells siguin a la vora, m'acostaré a vós i us diré: «-Joe: teniu una pipa?

- Magí... ja teniu el que tant desitjàveu; un noi... Ara penseu que la vostra dona no podr

No teniu respecte al lloc ni a les persones. Què vol dir aquesta conducta tant fòra de to? SIR TOBIAS Fòra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al dimoni!

-Des d'avui la deixo. Em penso que teniu raó. Sembla que no em va . Una vegada a casa, el vàrem deixar al llit. Es trobava apaivagat i profundament agraït.

Així és com els exèrcits s'esbarrien menys, i com els soldats s'allunyen menys els uns dels altres sense que hom no se n'adoni. Sovint, tropes esbarriades d'aquesta manera corren les unes sobre les altres, i, no coneixent-se, es fan mal recíprocament. Seutes diu: -Teniu raó, i jo m'atindré al vostre costum.

Les blavors puríssimes s'anaven estenent. -No teniu fills? -Una noa casada. -I doncs? -No ès tot u. Es seu marit se'n cuida. Jo... més aviat li seria una nosa. -Sou viudo de temps? -Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge. -Ah, vatua!

-Aquest no és bèstia; és un amic que va amb mi. -Sempre en teniu una al pap per dir. -Al cap d'all

SIR ANDREU Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta ni sal ni pebre. FABIÀ És coent? SIR ANDREU Jo us en responc; no més cal que'l llegiu. SIR TOBIAS Doneu. FABIÀ y valent! SIR TOBIAS «No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car no't donaré cap raó». FABIÀ Observació molt prudenta y que us salva de les urpes de la llei.

-Què en voleu? -No ho . No la vull pas vendre. -Molt . És una paparra d'allò més petita, per això. -Oh! És de bon fer el rebaixar una paparra que no us pertany. Jo n'estic satisfet. És prou bona per a mi. -Uix! N'hi ha una mala fi, de paparres. En podria tenir un miler, si volgués. -, doncs; per què no les teniu? Perquè massa sabeu que això són brocs. És una paparra ben primerenca, trobo.

Em posa els cabells drets, de sentir-vos! Tom: què teniu? -Sid, us ho perdono tot. I doneu, Sid, el marc de finestra vell i el meu gat borni a aquesta noia nova que ha vingut al poble, i digueu-li... Però Sid havia arrapissat sos vestits i apretat a córrer. Tom sofria de bo de bo, ara: tan bellament treballava la seva imaginació: així és que sos gemecs havien assolit un to perfectament genuí.