United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !
En aquell moment lo beato sortia del temple: s' adoná d' ells y eixintlos al encontre, los detura y sens dirlos res, no fa altra cosa que posarlos davant dels ulls tres dits estesos de sa ma dreta. Los frares quedaren maravellats de veure com aquell home endevinava sa conversa y resolia una cosa que á ells tan capficats los duya.
I era una veritat com un temple, perquè el senyor Badó, que tenia l'habilitat de molts xerraires de menjar i parlar a un temps, havia dat compte del sopar per si sol, sense cuidar del seu aprenent, que l'escoltava amb un pam de boca oberta. -Bé: ¿i com ho vol fer-ho si els cegos d'ara són així? digué el xicot tement per l'última fulla d'escarola.
En l'aire se sentia la frisança d'un esdeveniment. Tota la placeta que hi ha davant l'església de la Mercè tenia la polidesa de les festes, neta, escombrada de poc i regada curosament. Les pobres de l'entrada del temple semblaven més joves, menys miserioses i menys malaltisses.
Totes aquelles llumenetes eren mil flames de candeles que cremaven en un ofici de difunts, dintre d'un temple immens amb les fondàries perdudes en vagaroses foscors. Se sentia el trèmul d'orgue, solemne, baix, devotíssim, creixent a poc a poc, tornant a minvar dolçament... L'èxtasi de quelcom de sant s'apoderava del cor.
Mes, aquells aires de beatitud duraven poc. Erem humils infants de la terra i al veure davant nostre la ruta, que duia al temple, tota enjoiada de poncelles i alegria per obra i gràcia del bon temps, perdiem, sense adonar-nos-en, la majestat de nins gloriosos. ¿Quin és l'infant, que s'est
I com si volguessin fer chor amb ses oracions, entraven en el silenci del temple les remors dels xiprers del cementiri que tocava a l'església, els cants dels ocells que niaven per la teulada i el cloquer, i la tríncola del ramat que pasturava muntanyes amunt seguida del pastor que tocava un flabiol amb monotonia ensopidora.
Fora del temple, els claustres eren el seu lloc preferit.
El ball d'En Serrallonga me transporta a aquells temps ditxosos en què eren vassalls penjables i tallables els que avui venen vinagre amb un don com un temple, i s'esgargamellen per fer-nos creure que tot lo nou és dolent. El ball d'En Serrallonga vol dir que, aquells temps lamentats, la gent trobava gust en lo que avui fa asco.
En Jani va ésser vist per l'enemic en eixir del temple, i tot seguit una bala brunzent esmicol
Ses Imatges tan velles, amigues de tothom, anaven caient entre terratrèmols esfereïdors i cruiximents terribles; fins els morts del cementiri foren descolgats per les canonades i els ossos anàven pels aires amb les estelles de les caixes i aquella sentor de temple que reviscolava l'ànima, era esvaïda per la fumera pestilenta de la guerra i la fetor de la mort! I vingué la nit i amb la nit la pau.
Paraula Del Dia
Altres Mirant