United States or South Georgia and the South Sandwich Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ara que ve lo millor?... No, home, no: et dic que t'agradarà... no te'n vas... L'agafen pel braç, el fiquen a la saleta i el fan seure al davant de tot. Paciència.

Aquest imbècil ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú. Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor Bassanio?

-, que te'n creia, filla- contest

-Aquesta es volgué descalçar perquè ses botes li feen mal; però... -Mala negada! No hi havia manera d'agontar es peus nus en terra. Ses pedres cremaven com brases vives. -Oidà, pubilla: ¿te'n recordes, d'aquell homo que llaurava sa vinya? Era com un vedell, gras, roig de pèl, taujanàs, amb un posat de nyonya... -, diga-li ximple! Li haguessis ficat es dits a sa boca. ¡Pesta et sec, pubilla!

I aquella pau de la natura s'encomanava a en Biel, qui, assegut al marge, escoltava, amb l'afició de l'assedegat que s'abeura, les paraules de consell i de plany, de reny i de consol, que vessaven a raig dels llavis del vell: ¿Te'n recordes, de quan me feies d'escolà?... Que n'eres, de diferent!... Tota la teva dèria era treballar, guanyar diners per ajudar a la teva mare, que al Cel sigui.

Ja raó el ditxo: Ves-te'n si te'n vas, Anton, que el que es queda ja es compon. ¡Ai, Senyor! I que una vegi certes coses i tingui de callar!...

Llavors Gaulites que era allí, refugiat de Samos i fidel a Cirus, digué: -Cirus, n'hi ha que diuen que ara promets molt perquè et trobes en un perill imminent, però que si tot te va , diuen que no te'n recordaràs més. D'altres diuen que ni que te'n recordessis i volguessis no podries pagar el que promets.

-Jo crec- diu -que aquí és la meva pàtria: i si res no s'hi oposa, vull conversar amb ells. -Res no te'n priva- diu Xenofont, -conversa-hi, i assabenta't de primer, qui són. Ells responen, a la seva pregunta, que són Macrons. -Pregunta'ls, doncs- diu Xenofont -per què s'han arrenglerat contra nosaltres i necessiten ser els nostres enemics.

-Doncs , Paulina: no què t'has cregut de mi... -Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel. -; però... què vols que et digui!... una persona que ni la conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira, Paulina: no és per a nosaltres, això.

No te'n descuidis: sinó, te'n penediries... Tens el cor més flac del que et penses.