United States or Sri Lanka ? Vote for the TOP Country of the Week !


Responeume, ratolinet de virtut. OLIVIA Ja que no tinc altre entreteniment, afrontaré la prova. Pregunteu. JUTGLAR Per què esteu tant apesarada, missenyora? OLIVIA Per la mort del meu germà, bon jutglar. JUTGLAR Me sembla que son ànima és a l'infern, missenyora. OLIVIA Jo que son ànima és al cel, jutglar.

Els enviats diuen: -Es popular, doncs, entre la seva gent? I Heraclides: -I tant- diu. -Llavors- tornen ells ¿no s'oposar

Àdhuc en Lluís s'hi divertia; i, tot mordius, mordius, treia de tant en tant la boca de dintre el coll del garringot i feia «ah! ahper a despertar algun eco.

Començaren la davallada; i al marge del riu, a cent passes de la masia, l'anabaptista, aturant-se de bell nou, digué: -Senyor Kobus, veu's aquí la idea de la qual us parlava suara. Ja veieu si n'és, de baix, el riu, en aquest indret. Cada any, quan es fonen les neus o cau un gran xàfec a l'istiu, el riu surt de mare aquí. I avança almenys unes cent passes. Si haguéssiu arribat la setmana passada, ho hauríeu vist tot ple d'escuma: ara encara la terra és molt humida. Doncs ! he pensat que, si cavéssim de cinc a sis peus en aquest tombant, això ens daria, de primer antuvi, de dues a tres centes carretades de terra grassa, que serien un bon engreix per a la costa, perquè no hi ha cosa millor que barrejar l'argila amb la terra de calç. Després, bastint una paredeta ben sòlida al costat del riu, tindríem el millor dipòsit que hom pugui desitjar per a servar-hi truites, barbs, tenques, i totes les menes que es crien en el Lauter. L'aigua entraria per una tanca reixada i sortiria per un reixat ben espès, per l'altra banda: el peix estaria dins l'aigua viva, a casa, i no caldria sinó tirar la xarxa per agafar-ne tant com es volgués. Mentre que ara, sobretot d'enç

Deu o dotze xicots nus, magres, bruns, vingueren a nedar davant meu, capbussant-se i perseguint-se. De tant en tant sortien a reposar a la platja, i allí, tots molls, s'asseien; i el panteix feia brandar l'encercolat vistós de llurs costelles. El mar era llavors d'un blau clar, puríssim.

Les dues meitats d'una poma no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin és en Sebastià? SEBASTIÀ (mirant a Viola) Sóc jo aquell d'allí? No he tingut cap germ

-Gràcies a Déu, que ja sabem on som! -Creia haver-vos sentit a dir que tant vos feia- record

I era que, tant a mossèn Esteve com a en Biel, els guiava la fe i l'esperança.

Aquell matí sentia una indiferència gran per tot. Es trobava feble de cor, i com a esborrat de esperit. Això el feia pujar lentament per l'escala de marbre, amb l'ànima buida i mormolant una d'aqueixes cançons banals que es senten pels carrers, que de tant que'ns aturdeixen es fiquen insensiblement dins de nosaltres i en surten com una remor de borinot. Va arribar al terrat, respirant depressa i allarg

DUC Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens parar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! un caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçor d'aquella passada! Oh esperit de l'amor!