United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com de costum, el superintendent romania dret, en front del púlpit, amb un llibre d'himnes, tancat, a la m

Una ullada circular em féu comprovar l'oblit. Vet ací com és Harris! Va guardar-se ben de dir-me res abans d'ésser el bagul tancat i lligat. Per la seva banda, George esclafí de riure, amb una de les seves rialles estúpides, irritants, a gola plena, amb les mandíbules obertes de bat a bat. I allò m'enfurism

-Oh! Terriblement! digué la princesa. -Amb prou feines he tancat els ulls en tota la nit! Déu sap què hi havia, en el llit. Hauria dit que jeia damunt alguna cosa dura, i tinc tot el cos blau i negre, aquest matí. És terrible! Tot seguit veieren que devia ésser una princesa de bo de bo, quan havia sentit el pèsol a través de vint matalassos de llana i vint matalassos de ploma.

Tracten de tapar-ho. -Diu que no han vist cap noi? Anem a l'Hospital. - raó, aquesta bona dona. Cap a l'Hospital... a l'Hospital, a l'Hospital. -Diu que avui han tancat el corralet. -L'han tancat? L'han tancat? ¿L'han tancat? I tothom: -Han tancat el corralet. ¡Allí el tenen, anem-lo a veure! Pel camí: -La pobra de sa mare! ¡Si molt convé no en tenia d'altre! Ja la planyo.

La família de fora rep un despatx que diu: «El noi gran malalt , la noia gran morta ...» i surten pels carrers del poble escandalitzant que a Barcelona a cada casa se'n moren dos. De fora arriben despatxos a centenars cada dia, dient: ¿Notícies? -Puja? -Baixa? -Quants avui? -Puc venir? -Heu tancat?

Ben tancat, ben salvat . Es una màxima que no envelleix mai en el seny d'un home economisador. Adéu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un pare, y vós una filla. (Entren Graci

Un hom es preguntava què podia fer-ne, de la rajola; per què havia tancat la porta tan curosament; per què havia guaitat amb tanta d'ànsia per la finestra. Però el seu posat era massa apocat per a fer-hi conversa, i ens abstinguérem de preguntar-li res.

Sperver n'ha tancat la porta interior, no perquè; això no és pas cosa que hi hagi costum de fer; amb el reixat n'hi ha prou. Veniu doncs, a escalfar-nos a casa meva. No la trobareu pas meravellosa, la meva cambreta. No és, parlant amb propietat, sinó un reconet, però quan hom fred, no fila tan prim. Sense respondre al seu parloteig, jo el seguia ràpidament.

Recordeu en quines circumstàncies us trobàveu, quan jo us vaig treure per dur-vos a Seutes. ¿No és veritat que si us dirigíeu a la ciutat de Perint, Aristarc de Lacedemònia, havia tancat les portes per impedir-vos d'entrar-hi?

I li va amanir: -Que se'l posi a la boca del cor al punt que canti el gall, i que no se'l tregui fins que ell mateix li caigui: i, quan el tingui clavat, que digui: Herbetes senyaladetes per la virtut de tres creuetes: deslliurau-nos de tot mal. Ou mal, cavall sanat, menta borda, gra fallat: aneu a fora del tancat! I tu, burgeta perseguidô, cua de sofre, cap de crestat, mal vent te git de la maisó de la Mió Pelifeta... Aigua plujana, arrega la vessana i fes grillâ el bon blat. Blat grillat, blat granat, blat granat, blat segat: que Déu vetlli pel sembrat! Trentena passada, quarantena arribada... Per la salut de la meva sang, de nit i dia jo estic esperant, esperant lo que no arriba com esperava la Verge Maria a l'establia de Betlem... Vindr