United States or Costa Rica ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ets un savi, fill meu, i obres com a tal- prorrompé mossèn Joan amb veu commoguda. ¡Ets un savi! i permet que t'ho digui ara sense riure. Tos propòsits mareixen ma plena aprovació, i ademés te remercio del fons de l'ànima la prova de confiança que m'has donat obrint-me ton cor. Vés-te'n dem
I si no n'hi hagués hagut, ne parlaríem? És clar que no. Doncs per això els deia que l'home no és duenyo de pensar en el que vulgui i que els pensaments tampoc són duenyos de triar l'hora de manifestar-se: els successos els fan nèixer, i els successos estan subjectes a la llei que domina l'univers, y la llei de l'univers és immutable... Què tal, sóc cap tonto?
Me respondrás? va preguntarli 'l franciscá. Si feu lo mort. ¿Quí t' ha mort ha sigut Don Francisco de Bullon, para meu? No. Si no ha estat ell, digas ¿qui ha estat? Lo mort contesta. De Dios no tengo licencia me vuelvo á mi sepultura. Y novament s' ajaguè en la fossa quedant colgat de terra tal com estava. Estas paraulas que conta la tradicio las diuhen en castellá.
Els grecs responen que són elles que han fet fugir el Rei del seu camp. Tal va ser la fi d'aquella vetllada. L'endemà, duen els ambaixadors al campament. I sembla bé als soldats de pactar que entre ells i els paflagonis no hi hagués més injúries. Després d'això, els enviats parteixen.
-Més desvergonyiment hauria sigut casar-se amb un altra. ¡Si fa set anys que per tot anava amb ella! -Anem, no ho aboni. ¡Vaja, hi ha homes que no sé que els faria! -Però, dona, faci's càrrec... posi's al seu puesto... -No, senyor: jo no m'hi puc posar. Vostè és, perquè tal vegada seria capaç de fer com ell. -Jo??? Sempre he dit que, si m'enviudava, abans no em tornés a casar... m'hi pensaria.
Ara... tot consistia en què volgués revelar-ho. Perquè, correcte com era per habituds professionals, més propens a la reserva que a la comunicació, molts es temien que refusés espontanejar-se. I així, en efecte, va passar. A les insinuacions que se li feien, replicava ell amb eufemismes tan graciosos, amb tal enginy d'evasives, que, sense ofendre al curiós, deixaven la curiositat insatisfeta.
Recorda una vegada, don Gaspar, que va veure un domador de feres que se les havia amb aquesta mena de bestiotes, i don Gaspar va patir molt d'esperit i li fou precís anar-se'n del local i sortir a pendre l'aire. Després va llegir en el Brusi que el tal domador morí víctima de les urpes d'un tigre.
L'èxit de la seva bellesa; els rotllos que feia al mercat quan s'aturava; les rengleres d'ulls que feia embadalir quan caminava i les amoretes que es sentia a pluges tots els jorns, li plaïa que En Quel els sabés per tal de fer-li néixer aquella gelosia que tantes voltes fan decidir els homes amb una temença de veure's l'enamorada del braç d'un altre festejador. -Ja t'agrada a tu el mosquer! -Jo?
Decididament, la seva boda amb en Melrosada era una bogeria; i podem estar seguríssims que Paulina Buxareu no havia pensat mai en tal cosa. Però des d'aquella tarda els fets havien canviat. La tranquila resignació de les dues ànimes havia sofert sotragades de revolta: el que mai s'haurien confessat havia sortit a plena llum i havia estat clarament dit per unes paraules plenes d'emoció.
A mida que minvaven ses forces, a mida que s'anava acostant l'horrible instant suprem, la veu de mossèn Isidro s'anava fent més carinyosa, fins a adquirir inflexions d'una dolcesa inconcebible, donada sa ruda i vulgar fesomia. Li eixugava la suor del rostre i li parlava a cau d'orella, contant-li coses del cel, tal com parla una mare al seu fillet per a adormir-lo.
Paraula Del Dia
Altres Mirant