United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si tenen enteniment poden ser ditxosos: perquè ell alguna coseta, ella no va despullada i ¡lo que és estimar-se!... Ella. -Oh! ¡Aquests que s'estimaven de petits! Se passegen amb tota la família. Ells dos van una mica separats. Ell. -Però que no puc mirar enlloc? Ella. -Oh! hi ha mirar i mirar; i vostè... no digui... que per Carnestoltes sempre anava amb ella. A qui estimo, jo?

-Ah, !... portant-se els bomberos ja és una altra cosa. -Sap que en fa de goig, avui, aquest Liceo?... -Massa!... Jo no hi estic pel luxo... De modo que si en l'òpera n'hi ha gaire, la xiularé... -Sembla que comencem puntuals... - raó: si ja estaven vestits des d'antes d'ahir... En l'ensaig ho vaig veure... Fóra de les primeres parts, tots ja estaven a punt.

Resultat: una salsa de paraules... verdes. No pas per què, però el cert és que, mentre un hom és al riu, sempre l'humor d'allò més irritable. Petiteses que en terra passarien sense concedir-hi la menor importància, us fan enfurismar bojament quan sou per sobre l'aigua.

Tanmateix, el matrimoni és una solució rigorosament perfecta de la vida, i, com totes les solucions socials perfectes, en prou amb la supervivència d'una sola de les seves mil raons fonamentals per a continuar florint.

Ella havia deixat caure el seu mocador tan perfumat que semblava una estranya flor tropical masegada. Encara tenia el nus de quan s'havia guarit la punyida del ditet. El jove Joncar li collí, amb una seriosa promptitud. -Ai, un nus al mocador! féu una de les senyoretes Vidiella.

-Si es vessa!... Que no ho veu? -Vaja, no siguis arraixa. Això rai, que no us costa res. -Es coneix que no la d'arrencar ni perdre les ungles, que, si no, no ho diria. Xo! ¡Aquest dimoni de burro! -Fuig, dona, si ni se't pot tenir de tan sec! -Doncs, amb tot i ser tan vell, em fa posar els cabells blancs.

-Oh, si te les deia totes. Adéu, adéu, adéu, adiós, adioooos!... L'home no es diverteix. Rumia, i diu: -Si molt convé, és la germana de la dispesera. Si ho sabia de cert, dem

Tenen cada disgust! -I tan rics! Tothom en passa una o altra! ¡Els diners no fan la felicitat, senyora Tusquets! -Ja raó ja! I qui és la núvia? -És una noia a la moderna! Molt elegant, molt presumida, cabell tenyit, molt tenyit, parla tres llengües i no sap fer una truita. ¡I de diners, a cabassos!

-Agafeu la fava i la partiu, i talleu la berruga de manera que en surti una mica de sang, i en acabat poseu la sang damunt un tros de la fava. I aneu, i feu un clot, i ho enterreu al volt de la mitja nit en una cruïlla, quan és lluna nova, i en acabat cremeu la resta de la fava. Compreneu? El tros de fava que al damunt la sang anir

-Me vull pensar que tens massa raó- feia l'altre, escupint, -i els mateixos pensaments me vénen cada dia al matí, que és con un hom el cap més clar. Aquest janfosca del Cerdà, me dic jo, no procura sinó per ell, i en con vegi la seva ens deixar