United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Hauria donat tots els vins de França i d'Alemanya per a ballar una altra vegada el treieleins . Com canvien les idees d'un hom en tres mesos! Christel, assegut d'avant la finestra, amb el gran capell damunt el bescoll, la cara radiant, el colze damunt la taula i el fuet en sos genolls, mirava el sol magnífic del defora; i, tot pensant amb les seves collites, deia: -... ... és un bon vi!

Durant tot el dinar, Fritz, amb la cara expandida, no feia sinó dir-se interiorment: -És aquí, ella! Sos ullassos, a flor de testa, es plegaven de vegades amb un aire tendre i després s'obrien de bat a bat, com els d'un gat que cavil·la tot mirant un mosquit que fa torterols en la llum. Bevia i menjava amb entusiasme, sense ni adonar-se n.

Va observar-me alguns segons en silenci, i féu, en veu baixa: -Perdoneu-me, senyor, perdoneu-me! Havia esdevingut tot pàl·lid, sos llavis tremolaven. Al cap d'un instant afegí: -Què en penseu? -S'ha acabat... Morta! Aleshores, sense respondre cap paraula, s'assegué damunt una pedra ben gran, amb el front dins la , el colze damunt el genoll i els ulls fixos, com a anorreat.

Don Eudald, opulent per sos cabals i poderós pel retruc del nom que duia, venia a ésser com l'elefant de la muntanya. Sinó que el poble començ

Però d'altres, en gran nombre, gent raonable i pacífica, murmuraven entre ells: -És possible que els homes es matin per una cuinera? És una cosa antinatural. Aquesta Grédel mereixeria d'ésser bandejada de la vila, per les passions funestes que excita entre els hússars. Fritz no deia paraula, semblava consirós, i sos ulls brillaven amb un esclat especial.

Aquests hòmens de són els que es desfan en improperis contra els que desitjaríem veure abolida la pena de mort, sense saber que, si aqueixa pena fos justa, ningú la mereixeria més que ells, que s'avergonyeixen de la mare que els va parir, del pare que els va engendrar, que infamen als pobres, que fan el mateix que sos pares: que maleeixen un règim polític que els ha fet persones, i que tenen depravat l'escrapuló de cor, que, ¡malaguanyat!, els posaren sense merèixer-lo ni necessitar-lo.

En Ció va romandre esmaperdut, donant tombs a sos pensaments. Es veia el més desgraciat de la contrada, mirant com tothom garlava i reia sota aquell cel ple de blavors. Ell no gosava atansar-se a ningú perque tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven.

-Jo estic per anar-me'n... diu l'una. -Veig que no ens diuen res... replica l'altra; -si volen res ja avisaran. Una ve carregada de bones intencions... El parent, que fins allavors callava i s'entretenia a tocar el timbal amb els caps dels dits sobre la calaixera, s'acosta a sos interlocutors, i, molt baix, diu: -Veuen?

Cert que no fóra un casament, aquell, de ringo-rango, però tampoc seria, al capdavall, cap grossa atzagaiada. Ja que el destí havia volgut que ell no pogués enfilar-se fins a la muller ideal de sos somnis, el senyor Reguera se digué que no hi havia més problema que el d'enfilar l'obrera fins an ell. El que aquesta no hagués fet cas dels que l'havien pretesa, no desanim

Apaivagats els neguits, En Martí restava com enlluernat i amb el tràfec de les noces no féu cabal de sos escrúpols i sense saber com havia passat el temps, tingué el surt de l'esglai, quan la seva mare li digué plorosa atansant la testa venerable a son front. ¡Fill, dem