United States or Antigua and Barbuda ? Vote for the TOP Country of the Week !
La seva veu sembla sortir del soterrani i ofereix certa analogia amb els sords murmuris precursors d'un terratrèmol. «Quan era jove vaig servî un trimestre com a pixatinter d'un magistrat...» Tornarem a començar aquest passatge, si li plau. Novament canta els dos primers versos amb veu de falset. Gran sorpresa d'una part de l'assemblea.
-Que vol dir que hi tornem a ser? -Encara no s'hi pot dir res; però si vol que li digui la veritat, ja tremolo. -Anem, que també no n'hi ha per tant. Vostè rai! -Còm ha de ser!... Nostre Senyor els envia... Escolti, ara sortir
Després de tres anys tornaren els lleons i veient en torn de mi una clarandera meravellosa començaren a descavar el clot i jo en vaig sortir, amb força primera, gloriejant al Senyor Déu Jesucrist amb una oració de quaranta dies, immòbil, agenollat. Vaig mirar dins la cova.
La Monja va sortir al seu darrera, li don
A l'última campanada es va veure sortir del poble lluny
Pocs personatges poden alabar-se d'haver sigut desitjats amb més impaciència que l'any vinent. Almenys he sentit dir a cent pares de família dels que encara permaneixen entre nosaltres: -L'any vinent sí que vui sortir amb dona i criatures a fer una passejada a fora. Tal hi ha que en un pilot d'escombraries veu un tomàtec tot mústic, florit i arrugat, i exclama: -Ai, senyor... tant que m'agraden!
El guarda de la resclosa va sortir de la seva caseta, tot esverat i amb un garfi, pensant que es tractava d'un greu contratemps. Quan va veure l'equivocació, va semblar que ens feia mala cara. George portava un singular paquet, embolicat amb un drap impermeable. Era un paquet rodó, però una mica aplanat i amb un llarg mànec recte que sobreeixia. Harris: -Què és, això? Una paella, potser?
I, empenyent els companys, va afegir, apressadament: -El que cal és que ens afanyem a passar pel davant de la ferreria, perquè ja és l'hora que ell ne sol sortir, i és pas cosa de topar-s'hi tu per tu. Costa avall i fosca endintre, varen anar avançant fins a l'indret de la font, on varen aturar-se a una ordre d'en Jan. -Ara jaquiu-me fer a mi i amagueu's per ací en avall. Ja veureu, quina gresca!
Aquests gestos m'encoràtjaren, i, aleshores en Lluís i jo davallàrem dels nostres pedestals i no sabíem el que ens passava. Després de l'opressió de cor, que havíem sofert, ens sentíem alleujats, respiràvem amplament, tot ens queia en gràcia i, assorollats per la vivesa de tantes d'emocions, bategàvem de dents i tremolàvem igual que si acabéssim de sortir d'un bany fred.
Que poc coneixien el tremp de la meva ànima! I ara! Ja els explicaria jo... Anava a sortir quan vaig sentir que el pare em cridava. -Sóc aquí- vaig dir posant-me-li al davant. -Què voleu?
Paraula Del Dia
Altres Mirant