United States or Mali ? Vote for the TOP Country of the Week !
I Déu fes la gràcia que l'animalet restés pernabatut, foradat i esmicolat per la metralla; que si no... jo no sabria pas on trobar paraules per a explicar-vos l'èpic recomençar d'aquella gesta. Sortosament, en Busqueta tirava dret i solia endur-se'n el sagnant trofeu amagat a la pitrera.
Aleshores se'n anaren tots plegats a fora, per adreçar-se al bosc on el rossinyol solia cantar. La meitat de la Cort hi va fer cap. Mentre hi estaven anant tan depressa com sabien, una vaca començ
Car, així com la Nieves era una nena robusta, sencera, vermelleta de cara, riallera i amb gana per vendre, en Pasqualet era esprimatxat, romancer, enyoradís i lle- pafils; i, com que era fill únic i la mare tremolava de que se li pogués morir, tot li consentia. -Trinitat -solia dir a l'altra mare: -fes-me pujar la nena: a veure si, veient-la menjar, el nostre posturetes s'empassa alguna cosa...
Mentrestant, els dies passaven i la vida transcorria tranquila i agradosa al mas de Serra-Bruna. Les visites d'en Ramon sovintejaven, quedant-se molts dies a dinar. Mossèn Joan solia comparèixer a la tarda, i a entrada de fosc se n'entornaven tots dos a peu, precedint el cavall desmuntat, que els seguia com un gosset.
Aleshores Fritz, somrient amb sornagueria demanà: -Potser encara teniu d'aquell vinet blanc, sabeu, aquell vinet que espetega i que plaïa al senryor Kobus, jutge de pau. -Sí, encara en tenim -respongué l'hostaler, amb el mateix to joiós. -Doncs bé! porteu-ne dues botelles- va dir, fent-li l'ullet. -Aquell vi em solia plaure, i no em disgustaria de fer-lo tastar als meus amics.
La Natàlia, la filla, duia capell sempre que sortia al carrer; la seva mare en comprava un cada temporada, però no el solia dur amb persistència. Totes les robes de la muller i la filla es feien a casa, amb auxili d'una cosidora de poques pretensions.
Professava a la seva mare una amor tota reservada, però intensa i tendríssima. Per heure algun senyal de complaença d'aquella bona dona s'hauria obligat a qualsevulla fatiga:, s'hauria abellit a qualsevulla sacrifici. Mes eren tan poques les satisfaccions que per aquest caire solia gaudir!... Sens dubte per tan poques, li sabien més grates i desitjadores.
Anava afaitat de cara, i es deixava el pel sota les barres com una mena de collar. Tenia les celles grosses, ajuntades, negres com sutge, i solia guaitar de reüll amb un mirar que enfosquia l'aire.
El més pobre posseïa una dotzena de bestiasses, que valien un grapat d'unces; i quan un d'ells se presentava a fira o a mercat solia ésser objecte d'expectació; la gent el senyalaven amb el dit i repetien ses paraules de boca en boca. -En Feliu d'Olot! Mireu! -Qui és? -Aquell de la faixa musca, que porta un bastó llarg capçat de cuiro. -Ja... aquell home rabassut i vermell. Té cara d'espavilat.
Quan pescava a la canya solia seure amb el cos tirat endavant, les mans junyides a l'entorn dels genolls i la vista perduda cap al lluny. S'hauria dit que estava en oració, i que tal volta obirava ales i caparrons d'àngels allí on nosaltres no descobrim més que boirines daurades i calitges de color de carn.
Paraula Del Dia
Altres Mirant