United States or Gabon ? Vote for the TOP Country of the Week !
La Isabel, un cop sola, romangué trista, però assossegada. La resignació trig
En Busqueta duia la davantera, Produïa un cert goig el veure'l trascamar emmenant-se'n la sorra del cami sota la sola dels seus espardenyots i fent xiular el vellut de les seves calces. El sarró buit rebotia a cada passa en l'esquena del meu company, i una grossa llagosta s'hi arrapava amb un humorisme inconscient de bona llei.
Amb la roba de la vela gairebé s'haguera pogut cobricelar un envelat de festa major. La ferralla sola pesava alguns quintars. Tot en ells era exagerat ultra mesura. I llurs bèsties també havien crescut sobre la talla ordinària, aproximant-se a la dels grans paquiderms.
Era més del que ningú dels presents hagués vist mai en una sola vegada, encara que allí hi havia diverses persones que tenien molt més en propietat.
Artísticament, els trobava tan frescos i saborosos com el dia que brollaren de la meva ploma: el cor no em demanava de tocar-hi ni una sola frase, ni un sol mot; i, si bé això no volia dir que fossin perfets, indicava clarament que el meu gust artístic no s'havia pas afinat d'enç
-Hmm- fa, gairebé no sentit, un dels més silenciosos tertulians. És un home de certa edat que no parla gaire, que escolta molt bé. Per la seva manera d'escoltar en cada cas, per la sola posició dels seus ulls, hom sembla que vegi com agafa el dissertant, amistosament, pel braç, o bé, curtament i definitivament, per l'orella. L'ateu i somatenista s'enfurisma. Què vol dir aquell murmuri negatiu?
Ambdós se n'anaren costat per costat, i el negrall de llurs cossos s'esvaí, sacsejant, en la fosca espesseïda per la pluja. Restí sola. El desordre nirviós, l'opressió, el fatic, les terrors imaginàries, se m'eren apaivagats.
Elsa, la joia esplendorosa de la joventut, la damisel·la tota bellor, va sola per la mar. A terra, ploren penedits d'haver respectat la seva voluntat, els seus amadors.
El pare devia ser de la mateixa opinió. Blanes fugia, fugia... La pluja i la distància anaven emboirant la gernació que tant ens havia interessat. Les siluetes de les persones se fongueren en una sola taca negrenca, el conjunt s'esfumà... Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents.
¿Com s'ho farà, tristeta de Déu, sola i amb tanta boca?... Se'n an
Paraula Del Dia
Altres Mirant