United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona lliçó d'Història Sagrada, de llavis de la seva piadosa germana gran, que tira per monja.

Estava dant un tomb a l'aixeta del barraló; un aire de gaudi inexpressable espandia la seva cara rogenca, i sos ulls, a flor de testa, brillaven de perfil com a vidres de rellotge.

Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa gruixuda de lli, un poc de morbidesa aristocràtica d'una impensada blancor, i el que emplena la mitja de cotó és pla d'una opulència formidable.

-I , ¿no veu que és gent que no se'ls pot dir res? No la contradiuen: però fan la seva i callen. Jo m'hi desespero, què vol que li digui? no hi puc fer més: és gènit que Déu m'ha donat. Lo que deia jo l'altre dia a sa germana, que és molt més enraonada que ella: «-El carnisser de la Bordeta és un home que en aquesta classe de malalties fa, vamos, miracles- (perquè, senyora, allò és cosa que no es creuria sinó que es veu). -Per què no l'envien a buscar? què hi perdrien? Ell, si no cura, no cobra un quarto.» I lo que ella em va dir... diu: «Jo ja l'hauria fet venir.» I ja li dic que és una xicota que dóna gust de parlar-hi. Però diu: «-Com ma germana -diu- és aixi, sap?... què farà?...» -diu. Diu: «Per més que vosté la prediqui- diu -no es mour

És nit fosca quan hi arriba. Els reflectors de l'automòbil enlluernen la gent que espera a la plaça fi del viatge. Hi ha cridadissa, salutacions, besades, estretes de . Al capdavall d'una estona de recerca es troba davant de l'Adelaida i de la seva cunyada. La primera absència es finida: l'unitat matrimonial es ref

Ell ho entén que allò és un Déu us guard; i contesta urbanament a la seva manera, que consisteix em calar-se més endins la barretina.

La senyora, escabellada i vestida amb descuit, plora i de tant en tant fa un petó a un xicot de vuit anys que arrimat a ella. Aquesta senyora, ja ho hauran comprès, avui ha quedat sense marit, i sense pare la criatura. Un senyor d'uns trenta anys, amb veu d'espantat, diu algunes paraules a la viuda, que és la seva cunyada.

El que pujaria més diners seria l'oli. Pensant en l'oli fa un ensurt i resta aturada en el viarany. Maleït-siga la seva memòria! ¡Havia oblidat el setrill! I , i alguna bona ànima li faria fermança d'una ampolla!

A mesura que passava el temps ens hi anàvem acostumant, i deixàrem el pensament, que fèiem de bon principi, d'estendre'l a terra i descordar-li la roba. Arribàrem a entendre part del que deia, i llavors descobrírem la seva segona falta.

La jove que li llegia els pensaments en les nines ingènues dels ulls bondadosos, en mirar-lo tornava a sentir el corcó del penediment i pensava: -Si jo sabia que aquest fill m'havia de treure de casa, ara mateix el mataria! i va cridar el seu marit tota neguitosa per a dir-li que anés a cercar la seva mare perquè tornés amb ells.