United States or Saint Lucia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Duia la testa nua, i com que la lluna resplendia en tot son esclat, vaig veure, tot i la distància, que el vell cordaire era animat d'alguna idea estranya: ses galtes esblanqueïdes eren totes estirades; sos ullassos arrecerats sota les celles blanques, fulguraven; i, tanmateix, semblava tranquil.
-Jo entenia es negoci, beneita des cabàs. Segons es vent s'han de trempar ses veles. -Què havies de sebre tu lo que et pescaves! Enraveixinada que estaves, i ganes que tenies de remolejar i esqueixar sa grua: vet-ho aquí. -Sigu com vulgu, no va anar bé? Mira lo que va dir, aquella pagesa. -Uix! encara me'n fai creus, pubilla!
De sobte una ratxa d'aire fresc, d'un aire nou, li amarava la cara de frescor, fent-li encabritar els cabells folls, dessota del mocador que espategava, i aviat de tota la plana se'n alçava un revifament; la petita Agneta tornava del lluny, cantant i tota alegra; els blats-de-moro alçaven ses fulles tendres, com infants movent els braços... d'entre ells les cogullades se'n alçaven altes... altes i piulant; les orenetes passaven a escamots i dels boscos llunyans en venien els xisclets de les esquerpes garces i els tristos gemecs dels gaigs.
Kobus, pel seu cantó, reia en tanta de manera, tot escoltant Frederic, que son nas aixafat cobria la meitat de la seva cara; però no esclatava, baldament ses galtes inflades oferissin l'aspecte d'una màscara còmica. -Apa! bevem- digué -una altra vegada! La botella encara és mig plena.
Tom començà, vacil·lant a la primeria; però, a mesura que el tema l'anava encalentint, ses paraules brollaven amb creixent facilitat. Als pocs moments va aturar-se tot renou, fora de la seva veu. Tothom el mirava de fit a fit; l'auditori, bocabadat i amb l'alè contingut, estava suspès de les seves paraules, oblidant-se del temps que passava, arrabassat per la tètrica fascinació de la història. La tensió imposada a l'emoció continguda arrib
I la cara del cadàver va restar sembrada de llàgrimes de dolor i penediment i fins va semblar que somreia com si el darrer alè de vida fos una guspira d'amor que els perdonava. En alçar-se, l'Andreu i la Tecla van mirar-se fixament. Ses nines eren plenes de serenitat. La correntia de la dolor se n'havia dut com una riada folla tots els dubtes i recels.
Era vespre i ben tost es féu fosc. Van baixar al cingle, seguiren totes les cases, cridaren per tot, i no res. l vingué l'hora que el primer grill alça sa veu en el silenci que el volta i després la nit amb ses penombres paoroses i tot rest
¡Bé n'havia rebudes, don Eudald, d'envestides del jove enginyer, que diferents vegades l'havia sufocat amb la seva sàtira punyent i crua, però mai l'havia reptat amb tal feresa, ni l'havia anorreat amb aquella contundència de boig! Ses paraules li caigueren a sobre, com garrotades, i el darrer pàrrafo, sobretot, el féu caure aplomat sobre un silló, com un bou sota la massa del carnisser.
I ella, encongida, sentint-se baix la inquisitorial observació del jove, ni s'atrevia a alçar la vista de la feina de ganxet que tenia entre els dits. De sobte interrompé el silenci, dient amb afectada naturalitat: ¿Creuria, Montserrat, que anit l'he somniada? -De debò? féu ella, sense canviar de postura i mostrant ses dents com pinyonets menuts i apretats.
Don Eudald, en oberta competència amb el jove Montbrió, bregava per fer cara a ses disquisicions humorístiques, com si volgués disputar-li les preeminències de la conversa. Donya Dolors, enraonant poc, estava sempre atenta a la marxa de l'acció, com un quefe d'Estat Major que es desficia per la glòria d'un altre.
Paraula Del Dia
Altres Mirant