United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Eines de treball i objectes d'entreteniments, llibres de reso i de lectura familiar, notes i apuntacions, tot net i cuidat com per mans de senyoreta, però amh un senzill desordre que acusava un temperament més cuidadós de la pulcritud essencial que d'aparatoses exterioritats.

Kipert, girant-se, demanà: -Doncs què ha passat, senyoreta Katel? -Res- digué la grossa masovera; -parlàvem tranquilament, quan ha caigut. El metge, mirant Kobus de bell nou, digué: -No res... una emoció... Un encaparrament! Vaja, sobretot calma... no li feu nosa... es retornar

Missenyor, espatarrat i sense esma per res, no fent ni deixant fer, que és lo pitjor; missenyora, sempre malicosa i feta una esponja, i encara sort de la Montserrat, que un esperit com un brau i un cor que no l'acaba mai. Mes una senyoreta... ja se sap, què pot fer? Jo prou el tenia el meu plan, però... -Vejam-lo, doncs, el vostre plan- féu breument en Ramon.

No he pogut reprimir una exclamació. -Qui és que ha parlat per ací enllà? -diu de seguida la nedadora. És algun pescador? ¿Destorbo? -No temi destorbar-me la calada, senyoreta: al contrari. No sóc cap pescador, sinó un desvagat, que admira les seves habilitats.

La cambrera estenia una màrfega sobre les mates. La senyoreta prima col·locava un coixí perquè la convalescent hi reposés el cap. La matrona grassa deixava en terra, contra la soca d'un pi, una ampolla thermos i un vas d'alumini. La senyoreta jove portava un llibre sota l'aixella. Entre l'adalerat anar i venir de les altres persones, ella romania dreta i immòbil, amb una certa insolència de tinent novell. En Lluci

La senyoreta Fridolina ja no era la mateixa, envers mi, d'enç

El canari canta frisós dins la gàbia, i no vol adormir-se de cap manera. Paulina ha deixat les plates gairebé intactes. La cambrera ha insinuat tímidament: -Senyoreta: que no es troba ? -No és res, no és res- ha contestat Paulina; -ja podeu anar a sopar. Paulina ha pres una pera de confitura, i l'ha mastegada d'esma sense trobar-li cap gust.

-La senyoreta Odila et vol parlar- va dir tot decantant-se a la meva orella. -La senyoreta Odila!... no estaria pas malalta?

Parlaren del dia aquell, i el senyor Reguera féu a la senyoreta un brillant panegíric de l'hereuet, tal com l'havia fet, a l'hereuet, de la senyoreta, i s'assegur

L'Angelina no és pas una dona lleugera que atorgui a qualsevol l'entrada en el santuari dels seus sentiments i opinions: més aviat és, interiorment, esquerpa. Però ara, davant d'aquesta senyoreta Valldaura, ha tingut la intuïció que es trobava en presència d'una bondat sense tara. El cor no l'enganya: la Lluïsa Valldaura ha fet amb dignitat i amor el seu rol eternament secundari.