United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !
Sigui com sigui, els gats d'aleshores fugiren. Potser l'ou els va enutjar: em va semblar, en pendre'l, que no era gaire bo. I novament me'n vaig anar al llit, pensant que havia acabat l'assumpte.
En entrar, el sabater estava ocupat, amb el formó i el mall, obrint un altre caixó de sabates. George es tragué el barret i va dir: -Bon dia! El sabater ni tampoc va girar-se. De primer antuvi em va semblar un home desplaent. Rondin
-Sí, bastant d'hora- vaig respondre-li; -un llenyataire del Schwartz-Wald necesitava el meu ajut. S'havia dat un cop de destral al peu esquerre. Va semblar que aquesta explicació satisfeia al geperut; va calar foc a la pipa, una pipeta de boix vell, tota negre, que li penjava damunt la barbeta. -Vós no fumeu, doctor? -Fumo.
En dir jo aquelles paraules, va semblar que tota la seva sang refluïa envers el cor; va esdevenir blanca com un marbre, i sos ulls blaus, tan grans, mirant els meus de fit a fit, hom diria que volien llegir en el fons de la meva ànima. -És possible?... barbotejà. -Me'n responeu amb la vostra honor... ¿és veritat, senyor?... -Sí, senyora, amb la meva honor...
Algú que firmava Balonista , havia escrit per demanar detalls de la fabricació del gas hidrogen. És cosa fàcil, el fer-ne: almenys així m'ho va semblar després del que vaig llegir al Museu Britànic. Peró jo aconsellava al Balonista aquell, que prengués tota mena de precaucions per evitar qualque accident. Què més podia fer? Deu dies després, una dona de roges galtes vingué a la Redacció portant a la m
Me vaig veure perdut. Vestit com estava, me vaig acotxar dins el llit fins al coronell, més de pressa que un nedador no s'afusa a la mar. I vaig restar arrupit, quiet. Me va semblar que la porta cruixia, que el sostre tramblava sota el pas sord d'un peu descalç. A cada moment esperava sentir el palp de la m
I... els ha olorat, ell? -Suposo que sí. Em va semblar que tenia per ells un gran interès, que se'ls estimava d'allò més. -Creu V. que s'emmalaltiria si jo donés una propina perquè se'ls emportessin i els enterressin? -Penso que no riuria mai més. De cop i volta tingué el següent acudit: -Voldria servar-los, V.? Permeti que els hi envii.
Una ratxada humida i freda va tornar la serenitat al minyó, qui, aixecant-se i arreplegant l'escopeta i el sacotell, va semblar que es disposava a deixar-la marxar i a endinsar-se pels boscos. Però, abans d'empendre el camí, va voler demanar perdó de la seva foguerada; i, un cop va haver-lo aconseguit, va preguntar: ¿No fa, Malena, que no t'hi casaràs, amb en Jan?
A l'apartar-nos d'aquells llocs me va semblar que la tempesta amainava: no que fos realment així; però es trobava mar enfora una tranquil·litat relativa, i el cor s'esperançava instintivament. Ja m'havia fet compte de que no hi havia més remei que seguir la marxa sense pensar en desembarcs. La sort estava jugada. Començava a ploure d'una manera estranya.
Al moment de desamarrar, l'home que ens llogava el vaixell ens digué: -És mal dia, per fer això! -Farem el que ens semblar
Paraula Del Dia
Altres Mirant