United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !


El perill no era gaire lluny. Dues tosses, semblants a dos punxeguts edificis gòtics mal esbrollats de llurs agulles i torricelles, desgastats i malmesos, se destacaven de la costa, quasi dret a dret de la nostra derrota.

Digué moltes altres coses semblants. En això arriba Tissafernes, amb la seva tropa com si hagués de tornar cap a casa, i Orontas igualment amb la seva tropa. Aquest duia la filla del Rei que havia esposada. Es posen doncs en marxa, sota la guia de Tissafernes, que forneix mercat. Arieu, seguit de l'exèrcit bàrbar de Cirus, marxa també amb Tissafernes i Orontas, i s'atenda amb ells.

I caminant, caminant sempre, passava pel prat de la rajoleria... i el veia igual que quan ell hi anava en semblants migdiades a festejar amb la noia... la que fou sa muller i que al Cel sia. El veia igual aquell prat on començava d'apuntar-hi el verd naixent de l'herba, amb aquells plàtans altíssims d'entortolligat brancatge, per on, saltironant, cantaven pardals i primaveres; el veia igual aquell cel blau, que reia entre les branques blanquinoses, clapades, de puntetes verdes, i el veia igual, all

Semblava aquella la frase sagramental de les grans resolucions del senyor de Serra-Bruna, ja que recordava molt la Montserrat que un any enrera, i en semblants circumstàncies pronunciada, havia presagiat la clausura del primer periodo de les seves il·lusions. Com allavors, també ara ses mare i germana li dirigiren fondes mirades d'encoratjament.

També li escauria una colla d'alemanys deixats per treure'ls a passeig fumant llargues pipes i dient: «-SoEl públic riuria, tot exclamant: «Guerra amb semblants persones? Fóra massa absurdSi no és acceptat pel Govern el meu projecte, el recomano a la Societat de la Pau. Ens vàrem veure obligats a prolongar la nostra estada a Praga.

I així, amb semblants antífones, arribava la família Serra-Bruna al mas, amb un aire tan consirós i desolat que talment semblava que vingués d'un enterro. Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure. No n'hi havia per menos: don Eudald havia guanyat el plet. Aquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència.

Una pau immensa semblava apoderar-se de la natura, negant-la de benestar i repòs, un repòs i un benestar semblants als que es respiren sota les naus d'una catedral grandiosa.

Si en semblants ocasions algun altre presidari s'hi gosava acostar per fer-ne mofa, es sentia de sobte envaït per una onada que l'encegava i li feia perdre el món de vista. Era com si una força desconeguda li regirés les entranyes, atiant-lo a venjar-se de l'imprudent que torbava la seva pau.

L'únic que degué donar certa estabilitat a la seva existència, fou, segurament, la monòtona seguretat d'haver de pagar durament el privilegi d'ésser, de moment, el que es volia que fos. Però, en començar a pensar en semblants coses, un hom resta estranyat de per què a l'Edat mitjana es prengué ningú la molèstia de viure, llevat dels reis i els cobradors de tributs.

A l'una banda exhibeixen la ignocent malícia d' En Pere Pau ; al costat repeteixen les rialleres Pitarrades ; al davant fan el gasto Don Simon , o altres semblants; més amunt L'Elíxir o Le Prigioni , i tot això dura fins a les onze o dos quarts de dotze, hora a on se solen trobar reunits en el Passeig la major part de còmics i espectadors i passejants, tips de musica a no poder més, i encara, abans de sortir del passeig, troben una colla de ceguets que ha passat el vespre allí tocant sempre, amb un plat de llauna a terra per a recollir les caritats.