United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


Efectivament, vaig veure que s'espallongava d'un abombament del cel un canó serpós d'un blau de calitja. Era una altra mànega. I de seguida se'n present

I dels infeliços ferits, qui se'n recordava? ¡Pobrets!

Per entre els plecs de la samarreta descordada, penjat d'una veta negra, al costat d'uns escapularis, li sortia un medallonet de llautó amb el retrat d'un infant, tal vegada d'un fill estimat, que restaria en l'orfanesa. Repassant les impressions d'aquella diada, no poguí menys de dir, de cor endins: -Coses del món i de la vida, què sou? Qui se'n refiarà?

Passats tres jorns, tornaren a muntar en la nau i seguiren llur viatge. I el sant pare digué a sos monjos: -Guardau que ningú de vosaltres no se'n porti res d'aquest castell. Ells a chor respongueren: -Déu no vulga que ningú de nosaltres se'n porti res d'aquest castell, cometent furt i deshonorant el nostre sant viatge. Encara el sant abad solemnement afegí: ¿Veieu aquest nostre germà, del qual ahir jo us parlava? Ell ha furtat una brida d'argent i en el si del diable l'ha amagada. El diable la hi don

-Ah! Amb això em sembla que m'ha agafat. Si hagués volgut una gorra dolenta que no valgués el preu que se'n demanés, una gorra que no servís ben sinó per a netejar vidres d'aparador, podria haver-li mostrat el tipus ideal; però una bona gorra, no, que no la tenim. Malgrat això, aturi's una mica- continu

Poques vegades he pintat amb més gust i més delit. I no és que no hagués trobades dificultats imprevistes: sempre se'n presenten, en el moment de l'execució. Per de prompte vaig compendre que no podia procedir per detalls, com m'havia proposat.

Arriba a servir-se d'expressions comprometedores. Ella se'n riu sistemàticament, com és de llei que se'n rigui tota noia amb alguns anys d'experiència; però les rialles de l'Adelaida no moderen la falagueria d'En Llucià, ans l'exalten. Fa quinze dies que dura el diàleg d'aquests dos personatges. Tots dos han adquirit el costum de cercar-se francament, sense dissimulacions de cap mena.

Sols se sabia d'ell que es deia Jaume; ningú sabia d'on era ni d'on venia... potser ni ell mateix se'n recordava; allí l'havien deixat rerassagat aquell traut, i allí s'estava, esperant que una altra ventada se l'endugués lluny, qui sap on; sempre assegut en la barana del pont, la barretina de gairell, la pipa als llavis i la vista perduda en la boira de l'horitzó.

A l'últim se'n va tenir d'anar, empesa per aquell vent, que al mateix temps la privava de caminar. A l'arribar al poble es va girar un moment... La ventada triomfava pels camps solitaris.

»Una noia reia en un recó, i llegia en un llibre aquestes paraules: Geni atuït, fes penitència; se'n porta els llors la somnolència: així és avui com era ahî, i així ser