United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !
Un cruiximent de fulles, provinent de l'espessor de bardisses que privaven de veure el fons del córrec, va fer estremir la Malena, que, com si es despertés d'un somni, va cuitar a travessar la palanca i va acostar-se a la font, posant el poal sobre la pica i aguantant-lo per l'ansa, de gairell, perquè el raig de l'aigua, en deixar la canela, entrés sencer pel tarot i no se'n perdés gota.
Era el senyor grassó. -Que ha baixat a pendre un te? No se'n fiï pas d'aquests tes d'estació. Són herbotes. -Sí, sí, té raó, exclam
Fet això, el Rei se'n va afligir molt, i li manifest
I el pitjor va ser que ni se'n veia aleshores ni se'n va veure més tard, quan l'aigua va haver anat prou de baixa per a deixar obirar el mal que havia fet. Tota la llenca de terra enclosa entre les cases i el córrec s'havia convertit en un ample sorral, clapat de pedres i llot.
De sobte una ratxa d'aire fresc, d'un aire nou, li amarava la cara de frescor, fent-li encabritar els cabells folls, dessota del mocador que espategava, i aviat de tota la plana se'n alçava un revifament; la petita Agneta tornava del lluny, cantant i tota alegra; els blats-de-moro alçaven ses fulles tendres, com infants movent els braços... d'entre ells les cogullades se'n alçaven altes... altes i piulant; les orenetes passaven a escamots i dels boscos llunyans en venien els xisclets de les esquerpes garces i els tristos gemecs dels gaigs.
L'agraïment és cosa lleugera que tot seguit la ventada se'n duu; malhaurat qui no n'escolta la primera insinuació, la que parla a cau d'orella tot seguit que un rep la cosa anhelada, la que es barreja amb la mateixa alegria del gaudi! Li faré dir una missa, i hi tocaré belles peces exquisidament dificultoses...
Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a buscar la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena.
-Vaja, doncs, que el sisè li fassi els comptes! -Veies que et dic... que no se'n burlarà!... L'altre, amb l'aixada a coll, tomb
Mai de Déu es treien la pipa dels llavis. I aquelles pipes descomunals, de broc corbat i tapador de llautó emboiraven el bosc tant o més que les mateixes carboneres amb llur fumerola eterna. El nostre Cerdà, però, no tenia res de bàrbar. Era un home educat, mig burgès, que, ultra coure el carbó, hi trafiquejava. De bell antuvi se'n dugué tota la meva simpatia.
D'aquell indret estant podia veure d'allò més bé la petita damisel·la, qui continuava de tenir-se damunt una sola cama sense perdre l'equilibri. A una hora tardana del vespre els altres soldats foren encabits a llur capsa, i la gent de la casa se'n an
Paraula Del Dia
Altres Mirant