United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Amic Eloy: Encara que sols podràs contar-me llàstimes d'aquest Barcelona, escriu-me'n alguna cosa. Ja saps que la pàtria sempre tira i que jo enyoradís.

-S'onada furienta li ha tombat s'armariet sobre un braç contra sa borda. ¡Podeu comptar!... es braç aixafat. -Què saps tu, llengut? salt

Encara no us heu vist: no saps si us agradareu, si ella consentirà. En fi, Gaspar, és una cosa llarga: pensar, meditar, encomanar-ho a Déu... sobretot això, encomanar-ho a Déu. Tu has rebut una educació piadosa. Jo, per part meva, les oracions, el consell...

El cau d'En Vingut anave fent-se ombrívol. -Saps com va morir el meu antecessor, que dius tu? Els francesos, creient que feia senyals de l'ermita estant, amb fogaines, el van acotar damunt el calaix obert d'una taula, d'un cop de puny li van ficar el cap a dins, i tancant de borsada, l'escapçaren.

-És que escriu d'allò més - va dir: -una lletra rodona, com si fos emmotllada! És extraordinària, aquesta petita Súzel: saps? -, senyor: un magí molt viu. Si la sentíssiu a la cuina, quan ve, sempre alguna cosa a dir per enriolar-vos. -Ves, ves! Jo que la creia una mica trista! -Trista... I ca!

-Aquesta és la senyora mestra, saps?... Ja cal que facis bondat de la bona... -I que creguis tot el que et mani, saps?... -Ah, ; això sobre tot; als mal-creients jo no els... -I què... -Ah, ; això sobre tot... I en Peret se les mirava amb uns ulls!... vermell!...

Son pare va escoltar-lo amb un silenci absolut i impressionant. Després va dir-li: -Noi, ja saps que jo sóc republic

-Aquesta cambrera que tenim ara es torna més desvergonyida cada dia: no se li pot fer cap observació. -No acabo de descobrir-les. -Oh! Tu que saps apreciar poques delicadeses! La taula parada a l'hora; dissabte sense soroll; cambres ventilades... Però no sols de pa viu l'home.

Aquesta vegada, David, estic d'acord amb tu- va fer Kobus: -poc exageres. És ben estrany que Christel i Orchel, que no tenen ni quatre pensaments al cap, hagin posat al món aquesta bonica criatureta. ¿Saps que ella ja ho porta tot, a la masia?

-Ja veuràs, fill... t'ho tinc de dir... i no te n'agraviïs... Es que no et pots casar ara... ni mai... Saps?... per la malaltia... -Ah!... -I el malalt sembl