United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Qui sap! deia Paulina. -Animi's. -Contra el ridícul no es pot res, Paulina. Mai més, mai més la tornaré a veure! És impossible que ella pugui estimar-me; és impossible!... Al cap d'una estona en Melrosada es refeia de la desgràcia amb uns melindros impregnats de xocolata i una copeta de vi ranci. Paulina no es donava compte del que havia passat: els seus pensaments eren deslligats encara.
La germana, que es diu Lluïseta, és bruna, petita, té una cara simpàtica; no és bella, però és bufona, el cos ben proporcionat; té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt dolces que a ella li escauen bé La seva animeta no es manifesta mai. És d'aquelles noies que, al començament de tractar-la, un no sap ben bé amb qui se les heu.
-Ha estat un Bummel agradós totalment- digué Harris. -Em plau de tornar, però em sap greu que s'hagi acabat. No sé si em compreneu. -I què vol dir, un Bummel ? pregunt
-Que no hi va el metge? -Fa mitja. -Oi que la mare t'ha dit que no diguessis res? -Fa mitja la Roser. I li ventaven un xuflet o li donaven una empenta. -Ai!... Ai... -Sebes de godai! Ves! tant garnagàs i no sap res! I el misteri creixia.
I tots dos callaven, però cap dormia, presentint a l'altre despert. I les ventades seguien i quan passava el vent, gemegava al lluny aquell remoreig etern dels camps flagelats, potser fets trossos. Qui sap si dorm! pensava la Madrona al veure'l tant quiet, -però tot d'un plegat sentia com movia un peu, frenèticament, nerviosament, sota el llençol.
Això sí que va immutar-nos una mica. Però Harris, vell viatjador que sap fer el cor fort davant tot contratemps, es pos
No s'assembla a res. Només és qüestió de dir a un noi que sempre estareu només que per ell, sempre sempre sempre, i aleshores us beseu, i s'ha acabat. Tothom ho sap fer, això. -Besar? I el besar per què és? -Bé, això, sabeu?, és per... Bé, és un costum, fer això. -I ho fa tothom? -Sí, tothom que festeja. Us recordeu del que vaig escriure a la pissarra? -Ss... sí. -Què deia? -No us ho diré pas.
-Això qui ho sap dir bé és el pastor... va saltar una mossa amb la boca plena. -Ell vos ho dir
Un cop enllestit aquest assumpte, anava al rebedor, on la tia Maria tenia el costum d'ajuntar els nens per acomiadar-lo. La meva tia mai no sortia, encara que anés a la porta del costat, sense prèviament donar un tendre comiat a tots els de la casa. «-Hom mai no sap el que pot esdevenir-li» acostumava a dir.
Per son pensament passaven acurruats tot l'estol de mecs i meques, maranxons i parrianes, someres i poltres que es podrien comprar amb el munt d'unces que costaven els vidres esquilats , el piano, els rosetons i els perfums de la senyora presumida. -Què pensa, dida, tan callada? miri, ¡ara li faré un vestit de vellut i seda i sabates de xarol! sap com me costarà?... estar
Paraula Del Dia
Altres Mirant