United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sofènet, per negligència en el càrrec per al qual havia estat elegit, deu mines. Alguns acusen Xenofont dient que havien rebut cops d'ell, i l'inculpen de violència. Xenofont s'aixeca, i invita el primer de plànyer-se, a dir on era que havia estat batut: aquell respon: -En un lloc on ens moríem de fred, que hi havia qui sap la neu.

Veu aquell arbre d'allí al mig? -Si no em fa el favor dels gemelos ... Ara!... Caram!... ¿Sap que de la soca en sortiria una bona calaixera? -Doncs diu que tots els que s'hi posen a sota es moren... -Anem, home!... -Tingui: li porto el Brusi d'ahir la tarda que ho explica tot...

-Just i cabal! I entre els dos janfosques vosaltres n'heu sigut tornadors, pagant també la vostra part de janfosqueria. Perquè, diguem-ho clar, vosaltres, els que teniu poc o gens de bestiar, poc vos dóna ni vos quita que l'empriu sia d'en Pere o d'en Pau. Llevat d'alguna rompuda, on hi deixeu la salut a canvi de quatre sacs de mestall magre i que igual explotaríeu d'un compte com d'un altre, per lo demés tan tindreu com tindríeu. Sinó que a aquell brètol li va convenir (ell sap per què), alçar la llebre, i vos va pendre per gossos, aquissant-vos perquè l'ajudèsseu a conseguir-la, i vosaltres corríeu com ximples, pensant menjar-vos-la primer. Vosaltres vos heu trencat el coll, mentres que els més interessats en la cosa s'han quedat a l'agoit. Lo cert és que tots, des del senyor al darrer terralloner, tots, qui més qui menos, heu jugat de ganyó. Fins jo mateix confesso que he pecat de descuidat i mandrós, no creient mai que hi hagués tanta falta de bon seny. Quan vaig adonar-me'n, encara que tard, tot era avisar-vos, pregant i suplicant; però... ca!..., tothom anava a la boja. Si la gent de seny se m'hagués posat al costat, ja vos asseguro jo que no gemegaríeu lo que gemegeu. Però est

Efectivament, patia sovint de migranyes, i sa naturalesa era bon xic treballada per les sangries de la família i qui sap si per interns disgustos d'aquells que justament per no eixir a la superfície caven més fondo que els demés. Era de caràcter apacible i igual, excel·lent mare de família i model de mestresses feineres i endreçades.

I... qui sap?.. tal vegada els grans artistes, vivint en una esfera més serena i enlairada que nosaltres, no les experimenten, aquestes embriagueses que ens fan ser desiguals en les nostres obres; o potser l'embriac és en ells un estat habitual: vés a esbrinar-ho.

-Calli, dona, que no on anirem a parar: tot val els ulls de la cara; l'oli, sobretot, és cosa que esgarrifa. -I a on me deixa el carbó i la gallina i tot? -D'això, sap qui en la culpa? Els revenedors. Agabellen tot lo de la plaça, fan baca amb les marmanyeres, i qui ho paga és el comprador. I cregui que això és l'Evangeli: fins les cols s'arramben. -Què em dirà, pobra de mi!

Ells també devien haver patit, potsefer que no tant com jo, però, qui sap? Mai més no em deixaria combregar amb unes rodes de molí tan estomagoses.

El noi alemany va a estudi a les set a l'estiu, i a les vuit a l'hivern; i, a estudi, estudia. El resultat és que a setze anys un complet coneixement dels clàssics i de les matemàtiques, i sap tanta d'història com qualsevol polític; tot plegat amb un bon coneixement de les llengües modernes.

-No li coneixeu es rumbai? va cridar en Vadò Set-trossos. -Ès sa Forcanera, que no sap de lladrar sense arrossegar per sa boca sa seua llengua de trucs.

Doncs : encara no havia desentortolligat una dotzena de metres, que ja la corda era talment una estora mal trenada. Sempre passa el mateix: ja se sap. L'home que, del marge estant, s'esforça a desenrotllar una corda, pensa que el mal prové d'aquell que l'ha rotllada. I li diu: -Què redimoni heu volgut fer, amb això? ¿Que és un filet de peix?