United States or Zambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


En feien sofrir, però en Carxofa em guinyava un ull i les signava amb la punta de la barba, tot remant. Allò venia a ser un solemne compromís. Aquelles tenques, ofrenades a la meva amistad, en l'olla d'en Carxofa esdevindríen la més alta exquisidesa: serien dignes del paladar dels déus. En Carxofa era un desgraciat tirador. Això a penes ho sabia ningú.

»-Oh! dieu, parant-vos a la porta, -No sabia que ningú fos aquí. »-Ah, no? diu Emily, amb fredor, com si no us cregués. »Us quedeu per all

Però ell no en sabia res, de tot això, i mai no l'havia vista a ella, ni que fos en somnis.

Però amb tot i la mala lletra feta en les qüestions de teoria, en Joan Despí no s'acoquinava pas, perquè, tant en la còpia de l'antic com en el tema d'història bíblica, ja havia començat a donar proves de que en el rengló de plasticismes sabia tocar totes les tecles.

Llavors tu t'hauries casat amb qui haguessis volgut, i jo hauria viscut amb tranquil·litat de consciència... o m'hauria mort de passió d'ànima. I, mira't: mort jo, tranquil tothom. Si res més no, sabia que no feia desgraciat a ningú. -Pro ¿qui t'ho diu, que m'hagis fet desgraciada?... Si sóc feliça!... creume... ben feliça!... Sabes què és, el que desitjo?... Veure't content.

En Carxofa sostenia la seva veu en un to de cornamusa, allargant la cadència planyívolament; cosa que feia més cançonera aquella cançó. Ell sabia pla el poder evocatiu de la tal música, i tombava el cap, signant-me l'estaca on solíem penjar els trofeus de les nostres caceres.

Harris i jo tinguérem la gran debilitat de creure que George sabia el que es deia: és a dir que tres joves respectables, «sense posició ni influència», i gens experimentats en coses de neteja, podrien rentar al Tàmesis, amb una mica de sabó, llurs vestits de franel·la. George va insistir molt que prenguéssim roba de recanvi i una gran quantitat de petites coses.

En la seva fuita, en Biel es sentia ja penedit d'haver plantat cara al bander, i, malgrat el seu esverament, no sabia estar-se de rumiar. I el que rumiava era que potser el millor que li podria escaure seria que el seu perseguidor el deixés al seti d'una escopetada, per a acabar d'un cop amb la vida que duia.

Férem allò que se'n diu fer l'article de l'estàtua. En acabar de parlar-li, ell sabia de l'estàtua tantes de coses i detalls com de cap altra cosa al món. Nosaltres, a la fi, accedírem a anar-nos-en amb la condició de tornar-hi al matí per veure-la millor amb la llum del dia; la qual feina cuidàrem que George l'anotés al seu carnet, amb el lloc on era l'estàtua.

Jo sabia que si dormia a Beggarbush es llevaria d'hora. He dormit allí de vegades, i el que succeeix. Prop de mitja nit, pel que es pensa, encara que realment sigui més tard, hom es desvetlla espantat per un soroll semblant a una allau de cavalleria que passés davant la porta.