United States or Syria ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Si tanta confiança tenen en mi- respongué en Ramón amb certa displicència, -ja estaran més tranquils, perquè a hores d'ara ja saben que som aquí. -Ho saben? féu el Rector amb interés! ¿I com els hi has fet avinent, estant la casa sitiada?
Parlem de la nostra civilització i del nostre humanitarisme; però aquells de nosaltres que no porten massa lluny la hipocresia amb si mateixos, saben que a sota de les nostres camises emmidonades atalaia el salvatge, amb tots els salvatges instints complets. Pot ésser que qualque vegada el necessitem, però no ens cal tèmer que se'ns mori.
Hi ha un altre aiguamoll per aquí a la vora, i hi ha algunes oques feres molt boniques, totes elles gentils damisel·les que saben dir: cuac! Sou prou lleig per a fer fortuna entre elles.
Les senyores de la casa passen totes atrafegades. L'una porta uns draps fins; l'altra se'n duu el vas i la cullera. -No s'ofereix pas res? -Si som bones per alguna cosa... -No, gràcies. -És que ja ho saben: de dia, de nit, a qualsevol hora... Escolti, en aquest món... -Ja ho sé; jo els ho agraeixo. -Miri: si no ens ajudavem els uns als altres... vol dir que... -I què tal? que no parla?
No mancava mai algun patró que els donés un grapadet de sardines per a l'esmorzar de l'endemà. -Aquestes noes rai! deia l'avi Sàssola. -Saben pescar en eixut, i no esguerren mai sa calada. Jo restava llarga estona recolzat en un penyal, en un recó de platja. M'agradava l'aspecte frescal de les barques regalimants d'aigua.
No dubto jo que, molts que em llegeixen, coneixeran més d'un exemplar de l'espècie, així com crec també que pocs d'aqueixos hòmens me llegiran; perquè molts d'ells ni saben llegir català, ni els agrada llegir res més que les cartes de negocis i les notícies de preus corrents.
Ambdós s'esguardaren brandant el cap amb cert aire de bogeria. Els glaçava un alè d'aquella fatalitat divinitzada pels grecs, terrible, matadora de l'albir, dominadora incontrastable en apariència; fúria de la naturalesa orba i encadenada, que només els deixebles de Jesucrist saben combatre i vèncer. En Temme pens
-Malvinatge! Jo també vinc. -Jo també. -Un noi de cinc anys? Anem. -Una pobra criatura? Anem-hi tots. Allò era un contínuo pel camí. Arriba la gent a ca la ciutat, tota esparverada, tota plorosa, tota irritada, tota baladrejant. Pregunta pel noi, i els diuen que no n'han vist cap. Pregunten pel burot, i responen que no en saben res. -Com, no en saben res? El Diari ho porta. -Ah! No ho saben?
¿És a dir que a muntanya també en saben, de tapar amb unces els ulls dels investigadors? salt
Que volen que siga. És jove. Un home sol no hi pot estar... I ho ha ensopegat; perquè la segona dona és una galant minyona i li porta bon dot. Saben qui és? La més gran d'aquella família tan amiga de la seva. El senyor Miquel s'est
Paraula Del Dia
Altres Mirant