United States or Cabo Verde ? Vote for the TOP Country of the Week !
Àdhuc puc dir que en mig de la meva pena he gaudit d'un privilegi concedit segurament a pocs homes: perquè, havent romàs a manera de mort una pila d'anys, he tingut el goig de veure que m'anava sobrevivint la meva obra, la qual, amb tot i les seves disbauxes de llenguatge i sa curtesa de dimensions, no sols no desdeia, sinó que s'afermava a l'embat destructor del temps i de la mudança dels gustos.. Oi més, sempre que em girava a contemplar la meva petita figura literària, se m'apareixia pura com la d'un àngel, sense cap ombra d'odi, sense cap arruga de perversa intenció al front.
I, no res, el cor restava tremolós un moment, però tot seguit es temprava i enfortia. Hi havia plaer a cercar aquella emoció. Tornem-hi. Tots ho provàvem, cada volta amb més desvergonyiment. En Xaneta deia amb fanfàrria: -Sa nit no es menja dingú. Ja podeu cridar i xarnegar: tot ho aguanta.
Sa mare un dia al llevar-se no es va trobar bé. -Ai, què tinc!... ai, què tinc!... I va nèixer en Peret. Era un divendres.
Ambdós s'aclofaren en terra a poc a poc; i la dona, emparant-se de les mans del xaval i retenint-les entre les seves, jup el cap i ombrejada la vista pels esblenats cabells, que hi flotaven pel davant en davassall, va dir, tota humil i anguniosa: -Escolta'm, Temme, caret meu, escolta'm!... I no em trencus s'enraonament. Me vui confessar amb tu, que ja ets un homo pes seny i sa bondat. Ho necessito. Deixa'm descarregar es cor, per s'amor de Déu!... Féu una pausa, i, abaixant la veu, prosseguí: -Suara t'hai atracallat... i tu parlaves com un sant; però jo, llavors, no ho coneixia. Més tard, sí. I, amb tot i això, com més bones eren ses teues paraules, més em ferien i em revoltaven. Estava tota enfurrunyada... i coneixia que no tenia raó... i m'enfurrunyava més. ¡Ai, Temme! sospir
La Mort de Mar era penedida dins sa barbacana tenebrosa... la mort de la mar, la que mata negant generacions senceres, la que no porta dalla esmolada ni mantell voleiador com la mort d'en terra!
El poble s'il·luminà. Ningú no féu retorn a son llit. Era la nit més assenyalada que el llogarret hagués vist en tota sa vida. Durant la primera mitja hora, una processó d'habitants desfil
Fuma la seva pipa, i, amb els ulls clavats en el vell pergamí, somnieja, s'entusiasma per coses que ja no existeixen o que no han mai existit, que ve a ésser igual! -Hertzog ha dit això... En Berenguera suposa un altra cosa! I és feliç!... Sa pell pergaminenca es recargola, la seva esquena trapezoidal es trenca cada vegada més, sos grans colzes punyents fan un clot a la taula.
-Unes contes... Això no ès res. Sa barca ès forta, i, mentres que no topu en sec, ella reeixir
-Home, jo veig que tothom fa lo mateix... -Basta! M'ho havia figurat. Obeeix maquinalment a la pressió de la costum que no comprèn, i per disculpar sa ridiculesa gosaria dir que rendia homenatge a la memòria de son pare... Home panxut: tu ets elector, alcalde de barri, obrer de la parròquia, clavari de germandats; però... -Què vol dir? -M'alegro que m'interrompi, perquè anava a dir: -Però, ase.
Tal deu haver advertit el Cerdà, que ha acabat la cerimònia canant d'una garrotada l'esquena d'aquell infeliç, sense consideració a sa jerarquia de vice-president de la Junta Revolucionaria.
Paraula Del Dia
Altres Mirant