United States or Austria ? Vote for the TOP Country of the Week !
-No- digué l'àvia: -això només podria ésser si un ésser hum
VIOLA Y si ella no pot estimarvos, senyor? DUC No puc admetre aquesta resposta. VIOLA Es forçós admetrela. No ha d'admetre, doncs, la vostra resposta?
Arribada que era l'hora del repàs, prenia el seu platet de rellisquentes, i tau, tau, s'esmunyia cap a un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada, com si anés a fer una malifeta. Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat, quan tothom, mossos i mosses, s'empassava a crema-dent les primeres cullerades.
Mentrestant en Bonosi havia deixat un moment els rems amb què mantenia el gussi a l'aguant, i la petita embarcació, abandonada al corrent, començava a pendre marxa. -Aguanta, Bonosi, aguanta! va cridar-li en Temme. -No convé que es gussi s'escorru cap as planell baix de sa roca. Ara mateix hai pescat un mal animalàs, i tinc por que, si sa missenyora el veu, se n'espantarà.
Les curtes temporades que hi passava eren una treva d'optimisme. Tot li plaïa. La seva boca no cessava de lloar les gràcies i providències de la muller. Plegats anaven al teatre i a tota llei d'espectacles; xisclaven a chor en el water-schut i en les muntanyes russes; si n'era temps, es banyaven a la Barceloneta. Dins de casa, jugaven a fet.
Gronxava la testa lentament, amb la boca oberta fins a les orelles; i, cada vegada que arribava a la fi d'una cobleta, repetia, per espai de mitja hora, amb to planyívol, decantant-se al barrot de la cadira, el nas tirat en l'aire i gronxant-se com un dissortat: Dóna'm el teu cor, dóna'm el teu cor, o, si no, em moriré... em moriré... em moriré... mori... moriré...!
-Cap a la peça, Tanu? -Què s'ha de fer! -Fa bo de veure la cullita... és bona, és bona!... -Sí que hu é! -I la Roser que fa? -Va fent.. Adeu... adeu! i el pare de la Roser s'esmunyia tot seguit, amb la bota penjada i l'aixadó al muscle. Les dones mai no van poder escometre la mare de la Roser.
Ai, senyor! Encara no fa dos mesos que quasi bé tots érem persones acostumades a presenciar impassibles les majors extravagàncies de la civilisació; estàvem familiarisats amb el viu moviment de les capitals populoses; i, si algú feia admiració d'un cas notable, ens el miràvem amb una rialleta de burla, com aquell que diu: ¿D'on surt, ara, aquest beneit? ¡Que est
Aleshores digueu que si esteu trist es perque no esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns tipus ben extranys!
En Carxofa s'entretenia a excitar la vostra agilitat simulant una gran indiferència per la vida dels que li anaven al darrera. Més si algú es mostrava tardà, desconfiant de trobar sosteniment, en Carxofa l'esperava dirigint-li un cop d'ull menyspreador i un petit sermó. -Quin soldat, llamp m'encengui!
Paraula Del Dia
Altres Mirant