United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ara hi aniré. Sa meua mare retira tard de ses seues feines. -Doncs - va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de sobretaula, pots proposar-li sa cosa. No t'adormus: com més aviat millor. Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat. Explica-li sa nostra conversa; però... ep!... no li digus que jo sàpiga qui li guarda es diners. Sobre això.... muixoni!

»Vaja vaja! encara és una gran sort que ningú sàpiga res i que t'hagis adonat de la cosa a temps. Cal ofegar tot això, desarrelar ben aviat aquesta herbota del teu jardí. Potser estaràs una mica trist, uns quants dies; però et tornar

Parlo amb aquesta franquesa perquè respecte a l'assumpte que vull tractar, tant se val que jo sàpiga nedar com que no en sàpiga, que si el no saber-ne hagués d'ésser causa de que vostès fessin poc cas d'aquest important escrit, prou cuidado tindria jo de fer veure que ell sabia més que Brican.

-Que l'espanta, el nom? Doncs no en trobo, d'altre per a significar que em sento enemic, ara mateix, de tot lo que veig instituït en nostra terra. Dubto de que sàpiga explicar com me trobo foraster a casa, igual que d'aventurer que torna vell a les llars que abandon

Quan els joves se n'hagueren anat, el vell gal·lès va fer: -No ho diran, i jo tampoc; però per què no voleu que se sàpiga? Huck no volgué explicar altra cosa sinó que ja sabia massa sobre un d'aquests homes, i que no voldria que l'home sabés que ell sabia res contra d'ell, ni per tot el món: el mataria per haver-ho sabut, sens dubte.

-No passem s'arada davant des bous- va respondre en Temme amb aire greu. -Quan sàpiga què voleu de mi, us diré es meu pit. Per ara només us veig venir, però encara no ben de cert cap a on penseu tirar. ¿Voleu deixar s'art de sa pesca? -, Temme: de grat i per força. No puc partir-me a trossos i èsser a s'hora en mar i en terra.

-Assenyalem una fecha... D'aquí a un any, d'aquí a dos... El dia que tu vulgues, però que jo sàpiga quelcom de cert. -És imposible, Nieves... Les circumstàncies...la...la... -Al cap som, Pasqualet... T'he donat tota la meva joventut, totes les meves esperances, i vull saber per a què te les he donades...

Cirus és un home preciós per a qui li sigui amic, i un enemic dificilíssim per a qui li mou guerra, i forces de peu i de cavall i navals, que tots veieu i que tots coneixeu, perquè no sembla pas que estiguem establerts gaire lluny d'ell de manera que és hora que cadascú digui el millor que sàpiga. Havent dit això, callà.

-Costa de desenganyar-se'n. Talment un hom diria que són una vera realitat. Fitre, vetaquí per què cap boig no s'ho coneix. Mes, jo ; jo encara no estic tan desballestat que hagi perdut la reflexió i no sàpiga malfiar-me de mateix.

Xenofont, havent sentit aquestes paraules, diu: -Mentre parlis d'aquesta manera, és difícil respondre; amb tot ho faré, per aquest jovenet, a fi que sàpiga qui sou vosaltres i qui som nosaltres.