United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !
El jorn de l'aplec de Sant Magí, la Roser no va anar-hi com cada any a les ballades que es feien a l'era del mas Negre, i això que aquell any tocava el flabiol el jaio de cal Roc, que refilava com ningú.
-No; mai no us heu encaparrat a pensar gaire. Però no heu reflexionat mai, per atzar, per quína raó devia ésser que floríeu, i de la manera que floríeu, i còm era que ho féieu d'una manera i no d'una altra? -No- respongué el Roser; -floria de goig, perquè no podia fer altrament. El sol escalfava tant, l'oratjol refrescava tant; bevia rosada clara i pluja feixuga; respirava... vivia!
La pobre Roser en veure que'l seu germ
-Verge Santa del Roser! exclamà. ¡Diu que el vaig tirar al carrer en dejú! ¿Qui som, jo, pobra de mi, per a poder fer semblant cosa a la Rectoria? ¿No va ésser vostè, que se'n va anar sense acceptar ni un plat de sopa? I encara les que em vaig haver de sentir, Déu meu!
Pels ulls de la Roser pass
-Si em torneu a parlar d'això la llenço al pou, i va agafar la formatgera i la va rebotre contra un soc que hi havia prop de les lleves que sostenien una perola. La Roser, plorant, s'extasiava mirant aquells ulls de cel, aquelles galtes rosades i aquell caparró sedós, tot sentint una gran recança d'haver fet malbé els vestits de la nina que ara foren pel seu fillet, a qui tremolava la barba.
La Roser s'alç
-Que no hi va el metge? -Fa mitja. -Oi que la mare t'ha dit que no diguessis res? -Fa mitja la Roser. I li ventaven un xuflet o li donaven una empenta. -Ai!... Ai... -Sebes de godai! Ves! tant garnagàs i no sap res! I el misteri creixia.
Finida la boscúria, la Roser, ajupint-se entre les mates, seguia les petjades del gollut sense vèure'l. Sobtadament una remor pròxima li glass
-Verament, molt m'ha estat concedit- digué el Roser -però ara ja no em ser
Paraula Del Dia
Altres Mirant